La paraula gitano s’acostuma a usar de manera pejorativa. L’ús pervers de la llengua ha convertit el terme gitano en sinònim de gandul, alegre, fatxenda o de persona marginal que no respecta les normes de la societat. Aquest és l’estereotip. Però els gitanos són –només faltaria– ciutadans amb els mateixos drets i deures que la resta, que lluiten per mantenir i preservar una llengua, costums i cultura pròpies. Una idiosincràsia força desconeguda. Però, tot i conservar arrels ancestrals, el poble gitano també s’ha modernitzat. Han canviat la roda de carro, símbol de la seva bandera, pel ratolí de l’ordinador.

Amb el Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya es vol utilitzar internet i les xarxes socials per apropar la seva cultura, llengua i història a tot el món. El web es va presentar ahir al Citilab de Cornellà de Llobregat amb motiu de la Jornada de la Internet Social, organitzada pel Departament de Governació i Administracions Públiques. Per crear el museu, han calgut quatre anys de feina, en un treball conjunt entre la Generalitat, les associacions gitanes de Catalunya, experts en aquesta ètnia i la Universitat Oberta de Catalunya.

Per accedir a la pàgina principal del Museu, anomenat en romaní, la llengua gitana, Kataluniaqo Rromano Musèo, cal anar a l’adreça http://oliba.uoc.edu/gitanos. I a partir d’aquí s’obre un ampli ventall de possibilitats amb un munt d’informació per conèixer aquest poble. Així, s’hi pot trobar la seva història; la seva llengua i diversitat lingüística; descobrir-hi personatges gitanos del món de la dansa, la música, la política o l’esport; o veure-hi manifestacions artístiques amb gitanos com a protagonistes. També hi ha un apartat de relació i intercanvi i un altre de documentació.

Donant una ràpida ullada al web, es podrà descobrir que a l’Estat espanyol viuen entre 600.000 i 800.000 gitanos i és el tercer país europeu, darrere de Romania i Bulgària, amb més població d’aquesta ètnia. També s’hi explica que es té constància de la presència de gitanos a Catalunya des del segle XV i que paraules d’ús quotidià, com ara xaval, jalar, xaxi, pispar, pringar, xusma, paio, xivato, molar, botxí i calés, són préstecs lingüístics del romaní.

Però el Museu no pretén ser només una eina de coneixement i divulgació. Es vol que el web s’ampliï, es construeixi i es modifiqui constantment, que faciliti la participació de tots els col·lectius gitanos en àmbits com ara la tecnologia, la llengua i la cultura i que s’estableixi un intercanvi entre membres d’aquesta ètnia i els que ells anomenen paios.

Durant la presentació del Museu, el conseller de Governació, Jordi Ausàs, va indicar que “després dels fets de les darreres setmanes”, amb l’expulsió de gitanos de França i “l’ús descaradament electoralista” que n’ha fet el PP, “és més necessari que mai fer visible el poble gitano de la manera que es mereix, des d’una visió positiva i constructiva”.