EZEQUIEL MIR CASAS – Salt
Per a més de mil milions de musulmans al món ha començat el Ramadà, un mes de dejuni i pregària: un dels cinc pilars de l´islam. Temps de relació íntima amb Déu, temps fort comunitari, que hom viu en terra d´islam o en una societat multireligiosa. Un Ramadà de tristesa per al Paquistan, ferit per unes inundacions devastadores. Quin serà el Ramadà per als musulmans de Catalunya, torbats per les repetides confusions entre immigració, islam i delinqüència, especialment després dels debats polítics sobre el vel integral i la inseguretat a certes localitats o barris?

La pràctica d´aquest mes de dejuni s´ha intensificat al nostre país, on viu una important comunitat musulmana. Després d´una primera generació d´immigrants, preocupats per diluir-se en l´anonimat i no fer-se notar per les expressions culturals massa visibles, les generacions posteriors reivindiquen practicar la seva religió sense complexos, plantejant a les institucions i als ciutadans noves qüestions. I si per atendre les seves demandes els responsables polítics intentessin organitzar una representació de l´islam de Catalunya i així poder trobar la seva pròpia via, sense dependre d´influències estrangeres, i que els imams estiguessin més ben formats? Sense faltar a les exigències de la laïcitat,les col · lectivitats locals i certes empreses… tenen en compte el paràmetre musulmà en l´organització de les seves activitats, de l´espai públic i altres aspectes. Una nova forma de convivència, quea vegades es procura, però que no és habitual – lluny d´això-a molts dels païsosmusulmans respecte dels creients d´altres religions.

La voluntat d´integració no ha de ser contradita amb paraules d´exclusió. Tant de bo els musulmans de Catalunya tinguin al cor viure aquest mes com un temps d´interioritat i no com un acte de reivindicació identitària.