S’ha de tenir mala ànima per no sentir tendra simpatia pels herois que estenen les mantes als passeigs més concorreguts a fi de sobreviure a un món hostil. Són pencaires –aguanten de sol a sol i el que calgui–, espavilats –han ideat un sistema de recollida instantània del gènere tibant uns cordills a l’estil dels paracaigudes– i persistents –tornen a lloc després d’una retirada d’ona quan s’insinua la Guàrdia Urbana–. Són, a més, organitzats. Van en colla i despatxen tots la mateixa mercaderia. Més enllà de simpaties resistencials, aquest és el problema. No és temerari pensar que actuen com les peces més fràgils d’un sistema de venda fraudulenta organitzada, en el qual qui més benefici en trau és el que compra objectes amb marca falsa a la Xina i els distribueix entre una xarxa de peons barats. Ara hi ha ajuntaments que han decidit, desbordats, deixar-los fer. I és aleshores que la simpatia es gira cap al botiguer que encara pateix més per sobreviure i pagar la sanitat gratuïta que atén els que no paguen. Més heroi encara.