salut
La immigració ve amb noves malalties genètiques infantils
Els metges comencen a veure en nens d'origen estranger algunes patologies hereditàries poc freqüents fins ara · Són alteracions lligades a determinades ètnies i calen més recursos per detectar-les a temps
Avui, , 22-07-2010Fa tan sols deu anys, els hematòlegs de l’hospital infantil Sant Joan de Déu només coneixien l’anèmia falciforme pels llibres. Però, en la darrera dècada, els especialistes han vist com s’incrementava el nombre de nens afectats per aquesta greu malaltia genètica que deforma i destrueix els glòbuls vermells. L’augment de casos d’anèmia falciforme –i també de talassèmia major, una altra malaltia genètica de la sang– està lligat a l’arribada de població immigrada. En el cas de l’anèmia, sobretot d’origen subsaharià, americà i del Magrib.
“Per nosaltres era una malaltia desconeguda, i per força ens hem hagut de posar al dia”, afirma la doctora Susana Rives, especialista en hematologia pediàtrica de Sant Joan de Déu. Fa uns anys la doctora Rives va anar a Tennessee, als Estats Units, per aprendre a diagnosticar i tractar el que en aquell país es considera “una malaltia de pobres”. Allà coneixen bé l’anèmia falciforme: el 10% de la població afroamericana és portadora de l’alteració genètica que la causa, herència dels seus orígens africans.
La doctora Rives alerta que si els professionals no coneixen bé la malaltia és molt probable que no es diagnostiqui a temps. N’hi ha prou que el pare i la mare no pateixin la malaltia però siguin portadors del gen alterat perquè la probabilitat que el fill neixi malalt sigui del 25%. Hospitals com el d’Olot o Vic, amb molta població immigrada, han viscut una experiència similar pel que fa a l’augment de casos.
La destrucció dels glòbuls vermells provoca problemes de circulació i un elevat risc de patir infarts: de cor, però també d’altres òrgans, com la melsa. Fins i tot, infarts ossis, que provoquen dolor molt intens.
Molts nens no arriben als deu anys a causa de les infeccions. L’anèmia falciforme no té curació, però és possible pal·liar-ne els efectes amb un diagnòstic precoç. Administrar penicil·lina als nadons i vacunar contra el pneumococ abans dels dos mesos redueix força la mortalitat.
Sense diagnòstic i sense tractament, el 10% de nens moren. Iles seqüeles també són greus: des de dolors que poden acabar necessitant morfina fins a infarts cerebrals que provoquen hemiplegies o deteriorament cognitiu.
Més de 25 casos en deu anys han fet que l’hospital Sant Joan de Déu posi en marxa una unitat especialitzada en anèmia falciforme. “Cal dedicar-hi més recursos perquè la malaltia deixa molts malalts crònics amb greus complicacions”, adverteix Jesús Estella, cap d’hematologia de Sant Joan de Déu.
(Puede haber caducado)