Massa tard. El Senat va engegar ahir la tramitació de la iniciativa catalana per reformar la llei del Tribunal Constitucional amb poques esperances d’assolir l’objectiu que perseguien el tripartit i CiU: frenar la sentència contra l’Estatut. L’inici del debat parlamentari arriba justament quan l’alt tribunal ha emprès el seu intent més ferm d’executar una retallada imminent, abans de les eleccions al Parlament. Unes hores abans que el Senat donés llum verda a la reforma, els deu magistrats que deliberen sobre l’Estatut es van emplaçar a abordar dilluns l’esborrany de María Emilia Casas.

En aquest context, la proposició de llei defensada per l’Entesa i CiU a la cambra alta va començar a enfilar un llarg recorregut parlamentari en el qual podria patir modificacions. Ara serà remesa al Congrés. El PSOE, com havia anunciat, va votar a favor de la tramitació, però ahir ja va obrir la porta a esmenar-la. Només s’hi van oposar el PP i el senador del Partit Aragonès Regionalista. Els populars no són partidaris de legislar “en calent”. Si les regles que regeixen el TC s’han de canviar, van al·legar, ha de ser quan no estigui pendent una sentència de màxima transcendència com la de l’Estatut.

El tripartit i CiU van redactar la proposició de llei a mida per impossibilitar que l’actual Constitucional retalli l’Estatut, que va ser impugnat pel PP fa gairebé quatre anys. Concretament, estableix que els magistrats amb el mandat caducat no es puguin mantenir més enllà de sis mesos. Quatre dels que debaten la constitucionalitat de l’Estatut, entre ells la presidenta Casas, estan pendents de ser renovats des del 2007. També limita a mig any el termini perquè el TC dicti sentència sobre els recursos contra qualsevol reforma estatutària. En cas contrari, es dóna per vàlida la norma recorreguda. A més, la iniciativa elimina les sentències interpretatives i només permet a l’alt tribunal que anul·li els articles que jutgi fora de la Constitució. Per reblar el clau requereix una majoria reforçada, amb l’acord mínim de vuit dels magistrats. Una disposició final remata que la llei afectarà tots els recursos que estiguin en tramitació al Constitucional.

Recursos rebutjats

Aparentment immune a la iniciativa empresa des de Catalunya, el TC va celebrar ahir una altra jornada més del ple maratonià amb què pretén tancar la carpeta de l’Estatut. Els magistrats van notificar al govern el seu rebuig a acceptar que el progressista Pablo Pérez-Tremps participi en la votació de la ponència article per article, si Casas opta finalment per aquesta fórmula. La seva negativa és “ferma”, segons la interlocutòria, i l’executiu no la podrà tornar a recórrer. Pérez-Tremps va ser apartat del debat a instàncies del PP per haver assessorat la Generalitat sobre les relacions de Catalunya amb la Unió Europea. El TC també va desestimar el recurs de súplica que pretenia que els magistrats es declarin incompetents per dictar sentència.

El tribunal, però, no va entrar a debatre la ponència redactada per la presidenta, que anul·la 13 articles de l’Estatut i n’interpreta 24 més. Els seus membres es van emplaçar a abordar-la dilluns. O almenys això és el que va transcendir de l’hermetisme amb què el TC ha blindat ara l’elaboració de la sentència més transcendent a què s’ha enfrontat des del seu naixement.