J. . ROCA i S. HÖRNER – Tunis (Tunísia)
Des del 1998 i per motius laborals, visc en un país musulmà gran part de l´any. Ni a la meva esposa ni a mi, en cap moment, se´ns va passar pel cap transgredir les normes culturals i religioses d´aquell país. Tot i que no en compartíem la majoria, per sentit comú vam saber que nosaltres havíem d´integrar-nos al lloc on arribàvem de la manera més ràpida i respectuosa possible. Idioma, lleis, indumentària, costums, celebracions i folklore. Astorats ens quedem cada vegada que llegim les coses que passen a Catalunya. Les paraules de polítics i xerraires diversos ens sorprenen molt. Integrar-se, què vol dir? Que al lloc on tu arribes s´han d´acostumar a tu, o tot el contrari? A nosaltres no se´ns hauria acudit mai arribar aquí i imposar les maneres catalanes, hauria estat una falta de respecte a una cultura mil · lenària que desconeixíem. Que hi va haver gent que no ens va rebre bé? Sí. Que hi ha gent a qui no li agraden els estrangers? També. Però això forma part de la misèria de la condició humana, i no del sentit comú.