ELECCIONS Els liberals de Rutte guanyen per la mínima els laboristes però podrien haver de compartir el poder amb els islamòfobs GEST El futur ‘premier’ hauria de suavitzar la retallada anticrisi si pactés amb l’esquerra

Holanda haurà de fer molts equilibris si vol evitar que la ultradreta islamòfoba governi. El liberal Mark Rutte serà el nou primer ministre després d’haver – se imposat per la mínima – 31 diputats a 30 – a l’exalcalde d’Amsterdam, el laborista Job Cohen, en les eleccions anticipades d’aquest dimecres. Però es podria veure forçat a elegir com a company de viatge el xenòfob Geert Wilders, que gairebé ha triplicat els seus escons, catapultat per la crisi, i ara té la clau i pressiona per arribar al poder: “Ja ningú no ens pot menystenir, Holanda ha votat per més seguretat, menys crim, menys immigració i menys islam”.

Si Rutte es vol estalviar fer socis de govern els islamòfobs haurà de convèncer la resta i pactar un quadripartit multicolor o “púrpura”, com l’anomenen els holandesos perquè és la barreja dels colors de les banderes dels liberals de dreta, els laboristes, els liberals d’esquerra i els ecologistes.

Rutte i Cohen, però, estan molt allunyats en política econòmica i el liberal no podria aplicar el seu pla de retallades socials si governa amb una coalició de centreesquerra: pretén estalviar 39.000 milions d’euros amb tisorades a la sanitat o l’educació i tancar la meitat dels ministeris, preveu abaixar els impostos als rics i als propietaris, però no vol sentir a parlar de suprimir la reducció fiscal de les hipoteques, com exigeixen els laboristes.

Rutte, que serà el primer liberal nomenat premier holandès des del 1918, es podria entendre millor amb l’ultradretà Partit de la Llibertat – de fet van ser companys de formació fins que el populista es va escindir el 2004 – . Potser no proclamarà que l’islam és una “ideologia feixista” i que el seu profeta és un “bàrbar pedòfil i genocida”, com Wilders, però sí que comparteix amb ell la recepta de mà dura contra la immigració.

També mira la UE amb recel i reclama deixar de “llençar” els diners i suprimir els fons comunitaris d’ajuda a les regions més empobrides. A Wilders l’acusen de no voler governar i de preferir seguir dedicant – se a insultar l’establishment des de l’oposició, però ahir va assegurar que ara té massa escons com perquè se li apliqui un cordó sanitari i va aixecar un dels obstacles que fins ara complicava una aliança amb els liberals: ja no rebutja reformar el caríssim sistema d’incapacitat laboral que Rutte vol retallar.

Dimissió forçada

Amb el radical Partit de la Llibertat, però, els liberals encara no en tindrien prou per tenir la majoria necessària de 76 escons i haurien de convèncer els democristians. Però després de la seva desfeta electoral, que fins i tot ha forçat la dimissió del seu líder i fins ara primer ministre, Jan Peter Balkenende, podrien preferir quedar – se a l’oposició. “Assumeixo la responsabilitat i plego, deixo la política activa, no vull ser diputat i, és clar, tampoc seré el cap de govern”, s’ha acomiadat Balkenende, que fa quatre dies havia estat a punt d’estrenar la presidència de la nova UE.