Tot i que el col·lega que em llegeix per sobre de l’espatlla m’ho desaconsella, avui parlaré de la burca. Sé que és un tema que provocarà comentaris encesos, però què volen que els digui? Després de les garrotades d’Hisenda ja no em ve d’una. Amb això de la burca és fàcil fer el discurs babau bonista, però aquesta actitud mai ha resolt cap problema. Al contrari, només ha servit perquè se’ns rifin. El faria si visquéssim al món de Pin i Pon. Però la vida és dura, sí.

Cert: l’Alcorà no diu res sobre aquesta mena de llençol que dóna una aparença fantasmagòrica a les dones. L’Alcorà relata el cas d’unes dones decents que havien estat confoses amb prostitutes i que van anar a queixar-se al profeta. Mahoma els va aconsellar llavors que es cobrissin els cabells. La burca i altres indumentàries radicals responen a les tradicions, algunes de les quals anteriors a l’Alcorà. Tradicions en les quals es considera la dona com una mercaderia. Les mateixes tradicions que també hi havia a la Grècia i la Roma clàssiques, no es pensin, i que en el cap d’alguns homes d’avui encara perduren. Algunes dones defensores d’aquesta indumentària diuen que l’adopten lliurement. Bé, això és difícil de saber, però em porta al nucli de la qüestió.

¿Són lliures les dones occidentals que viuen esclavitzades per la moda, i que són moltes més de les que creiem? ¿Ho són les dones que fan règims de fam per poder posar-se una peça de roba? ¿Potser són lliures les dones que pateixen perquè no accepten el seu cos, que es desvia de no sé quin coi de cànon de la bellesa prefabricada? Totes respondran que sí, però em sap greu: vist des de fora i de manera desapassionada, em sembla que aquestes dones també porten una burca. Una burca benvista, perquè activa el comerç i la indústria, però burca al capdavall. I el pitjor de tot: és una burca insidiosa perquè és invisible. Quina de les dues burques és pitjor?