Els sondejos auguren un fort vot de càstig als democristians del Balkenende, que cedirien la direcció de l’executiu al partit de Rutte

L'islamòfob Wilders podria tenir la clau del govern arran dels comicis d'avui

L'islamòfob Geert Wilders, líder de la ultradreta holandesa, ja es veia expulsant els musulmans com a nou primer ministre. Fa quatre dies el seu Partit de la Llibertat va arrasar en les municipals d'Almere, un suburbi d'Amsterdam, i en les europees va ser la segona força més votada, amb el 17% de suport. Però la crisi - tot i que l'atur sigui de només el 4,1%, taxa que ja voldria Espanya en anys de bonança - sembla haver obert els ulls als holandesos, que en les eleccions legislatives anticipades que celebren avui confiaran en el liberal Mark Rutte i en el seu pla per estalviar 20.000 milions d'euros i recuperar l'estabilitat pressupostària el 2015.

Gran patacada la que es preveu per al des de fa vuit anys premier, el democratacristià Jan Peter Balkenende. D'aspirar a presidir la nova Unió Europea fa mig any, l'anomentat Harry Potter holandès passarà a ser poc més que un cadàver polític: Balkenende, que era favorit en les travesses per ocupar el càrrec que finalment ha estrenat el flamenc Herman van Rompuy, perdrà avui la meitat dels escons, des dels 41 actuals fins als 21 que auguren les enquestes. Els seus socis de govern laboristes aguantaran el cop, però tot apunta que els Països Baixos faran un gir cap al centredreta i coronaran primer ministre Rutte, de 43 anys.

El xenòfob Wilders i el futur premier compartien partit fins al 2004 - quan el primer va abandonar - lo pel seu rebuig a l'adhesió de Turquia a la Unió Europea - i ara podrien pactar. Els liberals de dreta podrien guanyar 15 diputats, passant dels 21 escons actuals a 36, però, com és habitual als Països Baixos, qualsevol govern haurà de ser de coalició. Wilders i Rutte, a més, estan d'acord a rebutjar que l'edat de jubilació s'apugi a 67 anys i que se suprimeixin les ajudes públiques a les hipoteques. L'ultradretà Partit de la Llibertat de Wilders doblarà el resultat dels anteriors comicis i es podria col·locar fins i tot al mateix nivell que els democratacristians dels fins ara primer ministre Balkenende, però quedarà lluny de tornar a ser segona força. Rutte, en qualsevol cas, necessitaria el suport d'un tercer partit i no és gens clar si aconseguirà convèncer algú per aliar - se amb la ultradreta.

Els laboristes van fer caure el govern el febrer passat forçant l'avançament electoral per l'intent de Balkenende d'ajornar un any la retirada militar de l'Afganistan. L'OTAN ha demanat a Holanda que mantingui els seus 1.600 soldats a la regió d'Uruzgan, al sud, fins al desembre del 2011, per formar la policia afganesa, tot i que la coalició de govern havia pactat replegar - se aquest desembre que ve. L'exalcalde d'Amsterdam Job Cohen lidera ara els laboristes, en substitució del veterà Wouter Bos, exministre de Finances.