TENSIÓ · La violència augmenta als suburbis de les grans ciutats franceses amb atacs a equipaments públics i transports PERILL · Els alcaldes alerten del risc d’una nova revolta i exigeixen al govern gestos contundents RESPOSTA · Sarkozy reforça les mesures de seguretat però posposa la nova llei fins al 2011

A l’octubre farà cinc anys de la gran revolta a la banlieue francesa. Durant tres setmanes, els joves dels suburbis de les grans ciutats van incendiar més de 9.000 vehicles per expressar el seu malestar davant l’evident abandonament institucional d’aquests barris, on el còctel explosiu d’atur massiu, serveis socials deficients i alta delinqüència impedeix que els joves que hi viuen, que se senten tractats com a francesos de segona categoria, contemplin qualsevol possibilitat de futur.

Gairebé cinc anys més tard, i tot i les bones intencions expressades per les autoritats, la situació continua sense canviar. Així ho manifesten en una carta oberta els alcaldes dels suburbis, que insten el govern a actuar “abans que sigui massa tard”. Per als 45 polítics de tots els partits que han signat la petició, una nova revolta sembla a punt d’explotar . “Caldrà que arribin nous disturbis perquè el poder públic s’interessi per les nostres ciutats i pels que hi viuen?”, es desesperen.

Els casos de violència es mantenen estables des de fa temps, però la tensió sembla que ha augmentat visiblement durant els últims mesos. L’augment de les batudes policials ha provocat un increment del nombre d’atacs de bandes organitzades contra equipaments públics i transports a la banlieue. En especial, a la perifèria nord – est de la capital francesa. A Tremblay – en – France, a l’empobrit departament de Sena – Saint Denis, 40 individus encaputxats van apedregar desenes d’autobusos dos dies després d’una important operació policial al departament. Com és habitual, els conductors van decidir interrompre el servei, gest que sol provocar un sentiment d’injustícia entre els ciutadans aliens als atacs, que no poden arribar a la feina o a l’escola des d’aquests barris, sovint mal comunicats.

A més, un jove de 28 anys va ser assassinat d’un tret fa uns dies poc després de sortir de la presó a La Corneuve, a l’empobrit departament de Sena – Saint Denis, on va començar la revolta del 2005. Les autoritats han relacionat aquesta mort amb “rivalitats comercials” lligades al tràfic de drogues.

Davant d’una situació que es degrada, els polítics locals exigeixen gestos contundents a Nicolas Sarkozy. Consideren que el programa Banlieue Esperança, una promesa electoral que el president francès va fer aprovar el 2008, no s’ha convertit en el “pla Marshall per als suburbis” que va prometre Sarkozy. El pla ha potenciat la inserció laboral dels joves desocupats (l’índex d’atur juvenil d’alguns suburbis supera el 40%), però no ha resolt els problemes de fons.

Les pressions de la secretària d’Estat encarregada de la banlieue, l’exmilitant associativa Fadela Amara, no han servit de gaire. Els alcaldes demanen ara a l’executiu que “mobilitzi tots els ministeris en el marc d’una acció concertada”. Amb tot, la resposta es farà esperar: el govern francès acaba de posposar fins al 2011 la redacció de la nova llei per a la banlieue, que hauria de fer augmentar els recursos dels barris més pobres.

Molt abans arribarà la nova llei contra la delinqüència que prepara el titular d’Interior, Brice Hortefeux, que defensa a capa i espasa la seva acció al capdavant del ministeri, criticada per una oposició socialista que recrimina a Sarkozy la seva obsessió per la seguretat. Segons l’esquerra francesa, el president de la República no para prou atenció a la progressiva conversió en guetos d’aquests barris, on sol predominar la població d’origen magribí i subsaharià.

Sarkozy ha volgut convertir la lluita contra la inseguretat i la delinqüència en un dels cavalls de batalla per reconquerir una opinió pública que li gira l’esquena. A finals d’abril va presentar un paquet de mesures a Tremblay, que en tot cas van tenir un cert regust de déjà vu. La majoria ja estan en vigor, com ara la geolocalització dels transports públics custodiats per la policia, la suspensió dels ajuts socials a les famílies que permetin l’absentisme escolar dels seus fills o la “guerra oberta” contra el crim organitzat.