FORMACIÓ · Immigrants sense papers aprenen a fer d’electricistes INSERCIÓ · A més dels coneixements teòrics i pràctics, l’objectiu és fomentar hàbits socials VOLUNTARIS · Els monitors són tots jubilats

Abdul i Hassan, 20 i 26 anys respectivament, tots dos del Marroc i en situació irregular, comparteixen esmorzar amb una dotzena de persones més a la primera planta d’un edifici amb solera del Barri Gòtic de Barcelona. És la pausa del curs d’electricitat organitzat per la Fundació Migra – Studium en col·laboració amb Càritas. Un dels projectes d’intervenció socioeducativa amb els quals dues entitats socials intenten que la crisi sigui una mica menys dramàtica per a unes persones que acostumen a ser les primeres a rebre: estrangers, sense papers i, per tant, amb una difícil sortida laboral. “En una altra època no els era difícil trobar feina, però ara és gairebé impossible”, resumeix Isidre Ferreté, un jesuïta que tota la vida va treballar de mecànic de manteniment en una fàbrica i que des que es va jubilar fa de monitor en aquests tallers.

Hassan, per exemple, havia treballat de cambrer en restaurants de la Barcelona i en moltes altres feines puntuals. Ara, res. Tot i que és contundent quan assegura que ni s’ha plantejat tornar a Tetuan, d’on va sortir fa gairebé quatre anys, també ho és quan calla un moment i deixa anar: “Ens pensàvem que aquí hi trobaríem el paradís, però jo encara no l’he vist”. I somriu per trencar la tensió.

Abdul tampoc té cap intenció de tornar a Tànger, d’on va sortir amb 17 anys amagat a sota d’un camió. Reconeix que les classes d’electricitat no l’entusiasmen, però li agrada aprendre coses noves. A Tànger havia estudiat perruqueria i alguns caps de setmana continua fent pràctiques tallant els cabells als seus amics.

Escoltar les històries de cadascun dels alumnes és una de les feines dels monitors. “A més d’adquirir coneixements teòrics i pràctics en electricitat, l’objectiu és fomentar hàbits socials, des d’aprendre a treballar en equip fins a ser puntuals, a guanyar autoestima”, explica Ferreté. Per això és tan important la classe teòrica com l’estona que passen tots esmorzant asseguts a taula. “Hem tingut llicenciats en física, economistes, informàtics i un campió nacional d’escacs de Nigèria”, recorda Xavier Pujol Mas, un altre dels monitors, de 70 anys, electricista de tota la vida, que s’afanya a explicar que, després de treballar 30 anys en una empresa, quan aquesta va tancar també es va haver de buscar la vida i li van arribar a fer contractes d’un dia. Ara, ja jubilat, li sembla que ajudar els joves que passen per situacions complicades és “una manera excel·lent d’aprofitar el temps”. L’altre monitor és Àngel Rosset, també jubilat i enginyer en la seva etapa laboral. Tots tres són una mostra de com en temps de crisi augmenten les persones que decideixen destinar el seu temps lliure a la solidaritat. Càritas a Barcelona mou uns 3.000 voluntaris.

Pescadors guies de pasteres

“Els ensenyem les quatre coses bàsiques perquè es puguin guanyar la vida, però també uns hàbits socials i qualsevol element que serveixi per facilitar la integració d’unes persones en risc d’exclusió”, insisteix Ferreté. Tots els alumnes, a més de la formació, reben algun altre ajut de Càrites, la majoria per pagar el lloguer o els rebuts de llum o aigua, o bé aliments. Els dies que no tenen classe, la majoria recullen ferralla pels contenidors i després la venen, o es dediquen a la venda ambulant. Hi ha marroquins, bolivians, pakistanesos, argentins i senegalesos. L’any passat 47 alumnes van fer els cursos d’electricitat i 24 els de fontaneria. “Hem tingut dos pescadors que, com que estaven avesats a orientar – se amb les estrelles, van ser contractats per pilotar pasteres de l’Àfrica a les Canàries”, expliquen els monitors.

Són persones que no tenen accés als cursos de formació ocupacional oficial. El projecte, com tots els de les entitats socials vinculats a la formació, també nota la crisi: hi ha una llarga llista d’espera.