"Prohibir ara la burca pot alterar la convivència"

ENTREVISTA: Montserrat Coll Directora general d'Afers Religiosos

Avui, Mireia Rourera, 29-05-2010

CONFIANÇA · “Catalunya té prou maduresa per mantenir els valors que defensem sense una llei que dicti les normes de vestir” MEDIACIÓ · “La burca i els seus valors s’han de combatre des de la mediació” PERJUDICIAL · “Tenim un diàleg i un respecte que seria una llàstima que es perdés”

Catalunya ha mantingut fins ara la calma en l’oasi interreligiós, fent valer la tolerància i la comprensió entre les diferents confessions. La situació s’ha tutelat, en gran part, per les institucions que ara, precisament, desfermen el debat de la burca a Lleida. L’onada legislativa europea en contra del vel integral ja ha arribat.

¿Es pot parlar de la burca sense analitzar la situació religiosa a casa nostra?

No, primer hem de situar els fets en el seu context. Si ho fem veurem que aquest debat no és el més beneficiós. Catalunya es troba entre els països europeus que han experimentat l’augment més fort de població nouvinguda i diversitat religiosa. En 10 anys hem passat d’un 3% d’immigració a un 16% i, segons el mapa religiós, en sis anys hem passat de 722 centres de culte de religions no catòliques a 1.122. Un 35% més. Ara no toca obrir aquest debat de la burca. Cal temps. Als nouvinguts per adaptar – se i a nosaltres per adaptar – nos.

Però si els altres països i Estats del nostre voltant legislen…

No ens hem de precipitar. No hem de copiar dels altres perquè tenim una altra realitat. Però no legislar no vol dir que no ens haguem de posar a treballar molt, i el govern el primer, per la convivència i la cohesió social i per combatre la burca i els valors que significa. Nosaltres tenim un model diferent a França. No estem per prohibir els símbols religiosos personals. També som diferents del model anglès, massa permissiu. Prohibir la burca pot perjudicar el nostre model. Catalunya té un model propi de convivència, basat en la laïcitat i el respecte màxim a la llibertat religiosa, sempre que estiguin dins els límits de la salut, la seguretat, els drets humans i les lleis democràtiques.

I prohibir trencaria la convivència?

Podria. Per què s’ha de prohibir? Perquè no ens agrada? Perquè va en contra la seguretat? Perquè va en contra la dignitat de la dona? No hauríem de pensar més en concret i, en el cas de la dignitat de la dona, parlar de dones en concret? Imposarem nosaltres una forma de vestir a una dona perquè ens pensem que l’hi han imposat? Hem de tractar les dones com a majors d’edat i una llei és la millor manera de fer – ho.

¿Si es prohibís arreu del país o en força municipis, quines conseqüències preveu?

A nivell personal de moltes dones les podríem estar condemnant a quedar – se tancades a casa, a la marginació. A nivell més general això podria provocar una reacció fonamentalista, que és, justament, el que volen evitar els que volen prohibir el vel integral. Prohibir ara la burca seria, sens dubte, contraproduent.

Però com combatrem els valors que signifiquen la burca?

Això és el que hem de treballar. Nosaltres hem de treballar i molt en contra dels fonamentalismes i els dogmatismes, que són els valors que hi ha darrere la burca. Hem de lluitar contra els que creuen que els seus preceptes religiosos són inamovibles, contra els que es creuen que tenen la veritat absoluta. Això no s’aconsegueix amb una llei.

I què proposen?

Mediació i diàleg, el que estem fent des de fa anys. Que consti que hi ha professionals en molts ajuntaments que fan molta feina i aconsegueixen moltes coses. Però cal temps. També vull recordar la gran tasca que s’està fent en el tema de l’educació. Mai valorarem prou el que estan fent els mestres i professors a primària i secundària en favor del respecte, la llibertat i els valors de la igualtat. Mai, mai els ho podrem pagar prou.

¿Tem que l’ordenança de Lleida contra la burca als espais públics, el debat en general, pugui generalitzar – se?

La societat catalana és prou madura i prou potent per aconseguir mantenir aquests valors que la burca nega i per fer l’ús d’aquesta peça de vestir encara més minoritària del que és a casa nostra sense que hi hagi d’haver una llei específica. Som capaços de fer – ho.

¿La comunitat islàmica a Catalunya està inquieta?

Aquí no ens ha arribat cap queixa i cap neguit. El que hem de veure i valorar és que aquí les dones musulmanes en la seva immensa majoria no van amb burca i estan integrades, i que la comunitat islàmica a casa nostra i les entitats estan lluny dels valors que signifiquen la burca. Això és el que és realment important.

¿La preocupa que aquest debat es pugui utilitzar electoralment?

Em preocupa no només aquest tema sinó en general molts temes que hem mantingut en equilibri. El que més temo, sobretot, és que el discurs polític pugui simplificar una realitat molt complexa. Però de la mateixa manera que dic que em fa por que la complexitat de la diversitat religiosa es pugui simplificar en un discurs, també dic que conec les entitats religioses. I no faran un daltabaix de tot això.

L’altre dia va dir que a Catalunya hi havia sis dones que duien burca.

Em van malinterpretar… És com dir: per quatre casos que hi ha… No. No sabem quantes dones porten burca a Catalunya, no les hem comptat. Però n’hi ha molt poques, això segur. La presència del vel integral a casa nostra és mínima.

El debat s’ha de tancar.

Sí. Els problemes no s’han de provocar i obrir el debat és perjudicial. Hi ha problemes més importants que la burca. Per exemple, lluitar des de la mediació per combatre els valors que la burca representa.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)