L'aprovació de la moció a Lleida per prohibir el vel integral islàmic i també d'altres elements que tapin la cara en edificis i equipaments municipals torna a posar sobre la taula la regulació sobre l'ostentació pública dels símbols religiosos. Lleida ha estat la primera ciutat de l'Estat que aprova una mínima regulació, dins les seves competències, però la moció insta també les Corts espanyoles i el Parlament a prendre mesures similars. Un debat que tard o d'hora arribarà a la resta d'institucions, com ja està passant a França, Bèlgica, Dinamarca i Itàlia.

Això sí: la majoria de partits afronten la qüestió dividits internament. Els dos majoritaris a Catalunya, CiU i el PSC, han votat de forma diferent a Lleida i Barcelona dues propostes similars. ERC també mostra els mateixos símptomes. La vicepresidenta del Congrés de Diputats, Tere Cunillera (PSC), va seguir molt atenta al debat municipal i donant suport a l'alcalde Àngel Ros. Va explicar que "en algun moment aquest debat arribarà al Congrés i jo defensaré, igual que a la Paeria, el debat sobre els drets i deures i no sobre les religions i les cultures, que no és el cas". Cunillera va afegir, però, que no hi ha previst, per ara, cap iniciativa parlamentària en aquest sentit. En canvi, el ministre d'Afers Estrangers, Miguel Ángel Moratinos, lamenta el "fals debat" de Lleida i descarta dur - lo al Congrés dels Diputats.

El parer del president d'ERC, Joan Puigcercós, va generar més confusió sobre el posicionament del seu partit, ja que ahir va afirmar que cal una regulació del vel integral a Catalunya i que "en democràcia no es pot permetre que una persona vagi amb la cara tapada". Ara bé: també va matisar que la qüestió anirà al Parlament "algun dia", i no pas immediatament, com reclama el PP, per exemple. Les declaracions de Puigcercós contrasten amb les del secretari d'Immigració, Oriol Amorós, la responsable d'Afers Religiosos, Montserrat Coll, i d'altres destacats dirigents republicans de Lleida, contraris a qualsevol regulació.

El director d'Amnistia Internacional a Espanya, Esteban Beltrán, va afegir - se al debat lamentant que Lleida "vulneri els drets de llibertat i religió de les dones que opten per dur aquesta forma de vestir per expressar les seves creences".

El debat també s'ha obert entre les entitats musulmanes, ja que mentre l'Associació de Musulmans d'Espanya veu "absurda" la limitació per les poques dones que usen burca o nicab, les entitats islàmiques lleidatanes veuen bé que les dones no el llueixin, "per seguretat i perquè incomoda la societat", segons Mohamed Kharbouch, de l'Associació Islàmica de Ponent, i perquè "és propi d'una altra època", segons Omar Charab, de l'entitat Atlas. Tot i això, defensen la llibertat individual de les dones i el vel no integral com a símbol identitari.