Els homes estrangers en edat de treballar i que s'han quedat sense feina en sectors com la construcció o l'hostaleria són els que més opten per tornar al seu país de naixement. Així ho reflecteix la comparació del padró del juliol del 2009 amb el del gener del 2010: el col·lectiu masculí cau una mica més d'un 2%, mentre que el femení ho fa el 0,65%.

L'explicació és que la crisi i la destrucció de treball afecta més els homes, perquè les dones, empleades sobretot en el servei domèstic, veuen com la seva feina es precaritza i segurament com els sous cauen, però poden continuar treballant. Pel que fa a franges d'edat, on més es veu la davallada és entre els 15 i els 29 anys.

En l'àmbit metropolità - amb un descens del 2,1% - és on es dóna la principal davallada i destaquen Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat. És evident que són dos dels municipis amb més percentatge d'estrangers, però també enregistra una caiguda per primer cop en dotze anys la població estrangera de les Terres de l'Ebre i de l'Alt Pirineu i l'Aran. De fet, hi ha tretze comarques que en guanyen, setze que la mantenen igual i dotze, que en perden.

La consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, destaca que és el "moment idoni" per treballar la integració i la cohesió social. "Sense la pressió de les arribades, que vol dir, per exemple, menys matrícula viva a l'escola, podem incidir en els programes d'acollida municipals, que comprenen l'alfabetització, les classes de català i la formació laboral", indica Capdevila.

Reforçar l'acollida

En la mateixa línia, el secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, destaca que "la feina en immigració no s'ha acabat, perquè el gran repte és la integració i aconseguir que en deu anys siguin catalans i catalanes, iguals a la resta en drets i deures". Malgrat la retallada de fons procedents del govern espanyol, Acció Social intentarà que no tanqui cap programa d'acollida en els municipis amb més índex d'immigració. "Són bàsics perquè els nouvinguts arribin a ser autònoms", defensa Capdevila.