Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) revela greus dèficits endèmics d'inversions públiques als barris amb més immigració de Badalona. L'estudi posa com a exemple el barri de la Pau, un barri frontissa de la ciutat amb Santa Coloma de Gramenet i el compara amb un altre de l'àrea metropolitana construït al mateix temps i que ha millorat força més, Bellvitge a l'Hospitalet de Llobregat. El treball ha estat elaborat per l'Institut de Govern de Polítiques Públiques (IGOP) adscrit a la UAB i ha estat dirigit per l'antropòleg Mikel Aramburu.

L'objecte d'anàlisi ha estat la regulació en la convivència dels espais públics i els experts han determinat la poca cohesió i el desarrelament social que hi ha a la Pau que concentra més d'un 40% d'immigrants. De fet, en la comparativa s'estableix que en el cas de Bellvitge, tant la Generalitat com el mateix Ajuntament han invertit més en microperacions urbanístiques o en actuacions socials de millora del barri, mentre que a Badalona històricament no ha estat així, si bé ha detectat que durant els últims anys hi ha hagut una lleugera millora.

La problemàtica més greu i que, podria ser, perfectament, exportable a d'altres barris com la Salut, Sant Roc, el Remei, Artigues o el Congrés, és que les administracions no han sabut dignificar l'espai públic. De manera que des de les diferents onades migratòries que han anat poblant la zona - ja des de la dècada dels anys 50 i 60 amb la immigració del sud de l'Estat i les últimes onades - el que s'ha repetit és la renovació de la població que hi viu, però sempre acollint un nou col·lectiu més precari.

Risc d'exclusió

Així, l'estudi posa l'accent que aquest tipus de barris sempre seran zones amb unes bosses de pobresa concentrades i amb un alt risc d'exclusió social. Aramburu també recalca que les diferents actuacions de millora urbanística a la zona no han estat suficients per dotar - la de més serveis i una nova centralitat, capaç d'atraure una població més diversa.

En aquesta línia, des de l'associació de veïns de la Pau, que durant l'any passat van celebrar el 50è aniversari de la seva creació - una de les més antigues de tot l'Estat espanyol - recorden que el seu barri no es va beneficiar d'ajuts fins al pla urbà de la Unió Europea per a zones degradades i la primera convocatòria de la llei de barris del govern, del 2006.

Però fins llavors, el mateix Consorci de Barris de Badalona Sud havia patit diversos problemes de finançament entre les institucions que en formen part. La congelació de diversos projectes de millora durant els anys noranta i la primera dècada del dos mil l'han acabat pagant els barris. Algunes actuacions es van aturar per la impossibilitat de cobrir els càrrecs directius, com ara el de gerent, el 2007.

A Bellvitge, la substitució del veïnat original dels seixanta per la nova immigració ha coincidit amb les millores a l'espai públic afrontades per les administracions. S'han fet aparcaments, petites zones verdes entre els blocs, més equipaments, i més control sobre l'assistència a classe dels menors, un dels altres problemes pendents de resoldre als barris badalonins.