La llei aprovada divendres passat a Arizona que criminalitza els immigrants sense papers d'aquest Estat nord - americà va rebre ahir els primers recursos, interposats per la Coalició Nacional de Clergues i Líders Cristians (Conlamic) i un policia d'origen hispà. L'organització, que representa més de 30.000 esglésies dels Estats Units, va posar la demanda davant un tribunal federal de Phoenix, capital de l'Estat, mentre que l'agent ho va fer davant un tribunal de Tucson. A més, una coalició d'organitzacions de defensa dels drets humans va anunciar ahir mateix que interposarà una demanda conjunta, probablement, dilluns.

La llei d'Arizona, promulgada per la governadora republicana Jan Brewe i que ha d'entrar en vigor d'aquí a tres mesos, ha desfermat una onada de crítiques de governs llatinoamericans com el mexicà, organismes internacionals i organitzacions d'immigrants i pro drets humans, algunes de les quals han convocat mobilitzacions per a aquest cap de setmana.

El mateix president nord - americà, Barack Obama, va reconèixer dijous que l'actual legislació migratòria dels EUA està mal concebuda. "Cada vegada és més clar que no podem esperar més per resoldre el nostre sistema fallit", va alertar el mandatari. "És inacceptable tenir onze milions de persones als EUA que viuen aquí de forma il·legal i fora del sistema", va afegir.

Obama es va mostrar esperançat que la proposta de reforma migratòria que es va presentar dijous al Senat serveixi per resoldre la situació. La proposició de llei preveu reforçar la seguretat fronterera, dóna vuit anys als immigrants irregulars per legalitzar la seva situació i subministrar als treballadors estrangers una targeta biomètrica de la seguretat social.