Flamencs i valons no s’entenen i, després que el seu premier hagi hagut de dimitir per cinquè cop en només tres anys, s’estan plantejant si Bèlgica té encara cap sentit o si s’escindeixen i continuen per separat. Però ahir aquestes dues comunitats lingüístiques irreconciliables van declarar un alto el foc i per uns minuts van deixar de tirar-se els plats pel cap a la Cambra de Diputats federal per aprovar la prohibició de la burca i el nicab. Bèlgica es podria convertir així en el primer soci de la Unió Europea que il·legalitza l’ús del vel integral islàmic en qualsevol espai públic, fins i tot al carrer, però abans caldrà que el Senat ho ratifiqui.

No saben si trencar o no Bèlgica, però en qualsevol cas la volen lliure de musulmanes amb la cara tapada. Francòfons i neerlandòfons, de dreta i esquerra, es van posar d’acord per una vegada i van aprovar per unanimitat 136 vots a favor i només dues abstencions una llei que preveu castigar amb multes d’entre 15 i 25 euros i penes de presó d’un a set dies a qui “es presenti en espais públics amb la cara coberta o amagada, totalment o parcialment, de forma que no sigui identificable”.

No es refereix explícitament a la burca ni al nicab que només deixa veure els ulls de la dona, però sí concreta que la prohibició afecta tots els espais públics, des del carrer i els parcs fins als comerços, instal·lacions esportives i seus de l’administració, “per raons de seguretat i d’ordre públic”. Les excepcions: els cascos de moto o les disfresses de Carnestoltes. El vel integral “és una presó mòbil, una pràctica medieval”, segons va denunciar el diputat liberal Bart Sommers.

Avançament electoral

L’avançament electoral probablement per al 13 de juny i la dissolució imminent de les cambres prevista per a la setmana que ve obligarà a ajornar l’aplicació de la llei, perquè el Senat no serà a temps de ratificar-la. Però la contundència amb què ahir els enfrontats veïns del nord i del sud van fer front comú fa pensar que l’entesa, tot i que el procés s’hagi de repetir des de zero, serà ràpida. Res a veure amb la resolució del conflicte lingüístic i polític que enfronta i amenaça amb el divorci flamencs i valons.

El mateix primer ministre dimissionari, el flamenc Yves Leterme, fins i tot ha hagut de reconèixer que les bases de Bèlgica “estan en perill”. “El funcionament de Bèlgica es basa en el principi que la majoria [flamenca, el 60% de la població] no pot imposar el seu punt de vista a la minoria [valona], però que aquesta última ha d’estar disposada a negociar”, va haver de recordar el democristià. Ahir les dues comunitats van trencar les regles del joc: els diputats neerlandòfons al crit de “democràcia!” van intentar imposar la seva majoria al Parlament per guanyar la batalla pel control de la perifèria de Brussel·les i els francòfons van vetar la votació. Imposició flamenca i immobilisme i bloqueig való. L’única sortida: “La reforma de l’Estat”, va insistir Leterme, que ja ha tirat la tovallola i no es tornarà a presentar a les eleccions.