Les teories clàssiques de la criminologia i de la sociologia vinculen la desorganització social amb una major incidència de delictes: grups socials com els nouvinguts a les ciutats, desorganitzats i amb pocs referents, serien els més propicis vers el crim. El Chicago dels anys 1920 i 1930 n´és el clàssic exemple. Amb aquests precedents intel · lectuals als Estats Units, el govern va encarregar, tant el 1901, el 1911 com el 1931, comissions d´estudi per comprovar el vincle entre immigrants i crims: les conclusions van ser que eren més aviat els immigrants els que presentaven nivells de delinqüència inferiors als autòctons.

Aquesta línia de pensament s´ha reforçat encara més als Estats Units als darrers anys amb publicacions científiques i també de divulgació que, amb mitjans estadístics millors, revelen, tot concretant més, que són els immigrants nouvinguts, els anomenats de la primera generació, els que mantenen conductes menys delictives que els autòctons. En canvi els nouvinguts que deixen de ser-ho i passen més temps als Estats Units i, sobretot, els seus fills i néts, que s´hi assimilen, són els que s´acosten més als nivells de delictes de la societat on han estat acollits.

A Catalunya no sembla que tinguem encara aquesta tradició d´estudi desapassionat de les coses. Seria hora d´iniciar-la per no caure en la paraula fàcil.