Provocador, divertit, sense pèls a la llengua, Richard Elelman és un polític atípic i molt políticament incorrecte. Assegura categòric que el 99,9% dels polítics menteixen, i a la vista d´algunes de les frases que pronuncia, està clar que ell s´inclou en el 0,9% restant. A tall d´exemple, dues perles: “Sóc un arrogant fill de puta”; “per sort no tinc fills, però sí un gos pelut i un gat violent”.

La trajectòria d´Elelman és absolutament atípica. Nascut a Londres i doctorat en Ciències Polítiques, ha viscut a Turquia, Sudan i l´Índia, ha exercit de periodista i s´ha dedicat al teatre. Fins que un dia, com en tants d´altres casos, l´amor es va creuar pel seu camí. Resulta que el govern britànic, per al qual treballava, volia enviar-lo a Colòmbia, i abans de creuar l´Atlàntic, va arribar a Catalunya amb la intenció d´aprendre castellà. Ja no se´n va moure.

Des de fa vint anys, està arrelat a l´Empordà. I des d´en fa tres, es dedica a la política.

La seva vocació política també és una mica especial. Creu que els partits polítics són un obstacle per a la vida local, perquè s´acaben convertint en màquines de guanyar vots, i per aquesta raó s´ha autoimposat ocupar un càrrec públic durant com a molt una legislatura. “Si et poses una data de caducitat, mentre siguis al càrrec voldràs apofitar al màxim cada dia”, afirma convençut.

El regidor de Cultura i Medi Ambient de l´ajuntament empordanenc explica orgullós que el curs 2011-2012 començaran a funcionar els postgraus sobre energies renovables i desenvolupament sostenible de la Universitat de Leicester al castell de Figueres i que les multinacionals Philips i General Electric estudien posar en marxa departaments d´investigació sobre energies renovables a la mateixa ciutat. I el mateix li agradaria aconseguir en el camp de la cultura: connectar Figueres amb xarxes europees. Tot perquè el seu municipi, on hi viuen 45.000 persones de 92 nacionalitats diferents, deixi de ser el poble que segons ell encara és i es converteixi en una ciutat.

Elelman explica que el primer cop que va arribar a Figueres va tenir la impressió que arribava a un lloc “que era una merda, que la gent era tancada i de mentalitat burgesa i que la ciutat era lletja”. La segona impressió ja va ser més positiva, “i fins i tot em va començar a agradar”, ironitza. La situació de la ciutat era immillorable, comenta més seriós. Valorava que estigués envoltada de camps, que el mar i la muntanya, Girona i Barcelona, estiguessin tana prop. “Realment, l´Empordà és un lloc privilegiat, tot i que l´estan destrossant. Per aquesta raó, entre d´altres, vaig entrar en política”.

La resta de Catalunya ja no li agrada tant. Diu que Tarragona i Lleida són “terriblement lletges” i que Barcelona està bé per visitar-la, però no per viure-hi.

I què en pensen els figuerencs, de tenir un regidor britànic? “Un parell de vegades he sentit dir ´no vull que un puto estranger digui el que he de fer a casa meva´ o ´aquest no coneix la nostra cultura i la nostra llengua´, però en general m´accepten bé. He viscut en molts païsosi a tot arreu he conegut carallots i a bona gent. I, al final, el gran tresor de qualsevol lloc són les persones”.