La carta d’un lector denunciava la utilització política de la immigració i alhora afirmava que la convivència és possible amb l’esforç d’uns i altres. Els estrangers que viuen a Catalunya representen el 16% de la població, i si a algun autòcton li molesta la diversitat cultural, de costums, de religions i d’indumentària, ja cal que vagi canviant de mentalitat perquè la globalització demogràfica és tan imparable com l’econòmica.

Ciutadans romanesos, marroquins, sud – americans o oriünds d’altres indrets viuen aquí, treballen en el que poden, van a l’escola, al metge, pugen al metro i l’autobús, passegen pel carrer, compren a les botigues. Davant d’aquesta evidència, hem d’interpretar les relacions socials des d’una visió multicultural. Immigrants i natius estem obligats a coexistir, i per fer – ho en harmonia hem d’entendre que totes les cultures són respectables, amb l’excepció de determinats trets culturals. Quins? Només són rebutjables els que col·lisionen amb les normes democràtiques i, més àmpliament, amb els drets humans universals. Vet aquí un motiu esgrimit per a la integració, entesa sobretot com la necessitat que els forans s’adaptin a la cultura del país. Esclar que així queda establert, de forma implícita, que els valors de la cultura occidental es consideren preeminents. Ara bé, hi ha diversos models d’integració. Es pot parlar d’assimilació, cosa que comporta per als estrangers la pèrdua de la seva cultura. De sincretisme entre els costums forans i els dels natius, procés que forjaria una nova cultura. I podem subscriure un pluralisme cultural basat en els principis comuns, en la pervivència dels postulats autòctons i en l’acceptació d’algunes singularitats dels forasters.

L’experiència quotidiana ens fa veure que aquest darrer model és el que preval. No obstant, requereix la paciència i la comprensió dels autòctons, atès que a molts immigrants no els resulta senzill emmotllar – se a una cultura diferent. D’altra banda, en el camí cap a una convivència còmoda hi tenen un paper important tant els discursos polítics com els símbols que els mitjans de comunicació transmeten. Perquè hi ha una cosa que no podem obviar: als immigrants no els és gens fàcil accedir als mitjans ni controlar el que diuen sobre ells.