L´integrador social Andreu Bover assegura que la tensió veïnalviscuda a Salt és “una oportunitat” per atendre totes les demandes de formació, feina o habitatge dels ciutadans que s´han vist implicats en aquests fets. Per a Bover, que va calmar els ànims de ciutadans estrangers durant els dies de més tensió al municipi, l´actuació de l´administració en aquests àmbits evitaria que els fets es tornessin a repetir. “Sense recursos i tant que pot tornar a passar!”, alerta Bover, que no descarta “que qualsevol espurni pugui encendre de nou la metxa”. Assegura que aquests recursos són vitals perquè la gent pugui tenir una altra opció de vida. “Si no hi ha opció de vida, malament”, reflexiona. Per això, considera que cal una actuació decidida per treballar la cohesió i la convivència a l´espai públic, un dels grans àmbits d´actuació comunitària, juntament amb l´escola. “L´escola disposa de més instruments i es pot fer un procés de socialització més cohesionat, però l´espai públic no té aquests mecanismes i és més fàcil que la tensió pugui esclatar”, exposa Bover, que espera que aquest cop sí se´ls escolti de veritat.

La integració L´Olga troba curiós que es parli d´integració dels immigrants, quan bona part de les persones que es van manifestar a les portes de l´Ajuntament de Salt reclamant seguretat fa trenta anys que viuen al municipi i no parlen català. “Aquí hi ha integració? I ens estem queixant que els immigrants no s´integren”, es pregunta. La Pilar, la professora de llengua i literatura castellana, tampoc parla en català i se sent “molt integrada”. És per això, que creu que “a Salt hi ha més un problema de classisme que no pas de racisme”. L´Aida treu a col · lació la proliferació de comerços de persones estrangeres al municipi, que considera excessiu. "De vegades, sembla que siguem nosaltres els que ens hàgim d´integrar. Sembla que Salt sigui “seu”, assegura. “Es tan teu com seu”, li respon l´Olga.

Inseguretats La Meritxell explica que la van intentar robar amb una navalla, un noi alt i espigat diu que un dia el van intentar atracar al passeig d´Olot i l´Olga, que durant bona part de la seva vida ha viscut al carrer Doctor Ferran, un dels punts que concentra més població immi-
“Quan tenia vuit anys podia anar a casa sola i no em passava res. Va ser anar a viure a Bescanó i em van entrar a robar a casa”.

En Diego, un jove equatorià que fa deu anys que viu a Salt, reconeix que el nivell de vida i la seguretat al municipi ha baixat en els últims anys. Explica que els seus pares es van haver de vendre els dos pisos que tenien al carrer Torres i Bages perquè “era impossible viure-hi. Hi havia gent – la majoria immigrants-que venia drogues… Els pisos es van devaluar tant que van haver de marxar”, diu just abans d´abandonar l´aula per anar a fer les proves Cangur, a les quals hi participen els nois amb millors notes en matemàtiques.

Marroquins criminalitzats L´Ouafae Hammada, que fa poc més de dos anys que és a Salt, es pregunta perquè s´ha criminalitzat tant el col · lectiu marroquí arran problemes que hi ha hagut al municipi. “Que no ens posin a tots al mateix sac”, reclama. “La culpa de tot plegat no és dels immigrants, és del govern”, diu aquesta adolescent marroquina que, com altres companyes de pupitre, llueix el vel a l´aula. Creu que hauria de ser més estricte en el compliment de la llei i enviar al seu país d´origen a tots aquells que delinqueixin. “Aquí els deixen anar de seguida i en certa manera es com si els instiguessin a robar més”. De fet el col · lectiu marroquí és el que pitjor ha viscut la tensió a Salt i la majoria de joves d´altres nacionalitats no s´identifiquen amb el problema. És la percepció que té la Maria, d´Ucraïna:“Sé que això no va amb mi”, corrobora.

Solucions i propostes La majoria coincideix que cal aplicar la llei a tots aquells que delinqueixin: enviar-los a la presó o bé retornar-los al seu país d´origen. De fet, la proposta dels joves de Salt no difereix massa de la que en més d´una ocasió ha fet l´alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, o les diferents associacions de comerciant o veïns,víctimes de robatoris.

“No pot ser que una persona que ha delinquit 44 vegades estigui lliure”, ha explicitat Pineda en diverses ocasions. Alguns aposten perquè hi hagi més vigilància policial i altres diuen que és qüestió de temps. “Ara per ara, molta gent no veu com una cosa normal que hi hagi tantes cultures al municipi. Cal temps”, assegura l´Olga.