Les crisis econòmiques generen efectes negatius més enllà de l’àmbit més estrictament material, tocant de ple aspectes aparentment marginals que impliquen i poden alterar les estructures socials, les relacions humanes i la construcció de les mentalitats col·lectives. Uns danys col·laterals que, un cop superada la situació crítica, són els que acaben persistint, deixant pòsit i enquistant conflictes i problemes que d’altra banda no haurien aparegut o haurien restat dintre dels marges de la normalitat.

L’informe de SOS Racisme alerta que la situació econòmica a casa nostra ja està iniciant un perillós efecte dòmino sobre la percepció i el tractament de la immigració. Fantasmes com el risc de perdre la feina o quedar – se a les portes de rebre ajuts públics fan créixer una por irracional que porta a identificar el nouvingut com un rival i no pas com una víctima potencial com el mateix autòcton. I aquest fenomen d’extensió de la xenofòbia o el racisme generalment no progressa a sotracs, a cops de conflicte, tot i que puguin donar – se alguns casos crítics, sinó que es va inoculant en el teixit social de manera imperceptible, en les escales de veïns i als espais públics.

No es pot confondre, però, en aquest context enverinat i enverinable, el rebuig de l’immigrant, que cal prevenir i desterrar amb fermesa, amb l’exigència que els ciutadans que han arribat recentment a casa nostra no només disposin dels mateixos drets sinó que també estiguin obligats als mateixos deures. Unes obligacions cíviques que – no admetre – ho és amagar el cap sota l’ala – xoquen frontalment amb universos culturals contraposats a la civilització occidental. Cal, però, extremar les mesures pedagògiques i les actituds conciliadores per davant de la severitat, la prepotència i els prejudicis primaris. En aquest sentit, és necessari que els partits, com a canalitzadors de la voluntat política dels catalans, no només s’allunyin de plantejaments que flirtegin amb la xenofòbia, sinó que combatin sense dubtes aquells que vulguin sembrar la llavor de la discòrdia. No fer – ho seria no només una injustícia sinó un error estratègic nacional.