Hi ha diverses maneres d’aconseguir tal cosa. Un bon exemple és l’episodi xenòfob de Salt, que assenyala un enverinament social amb prou potencial infecciós per arribar a descompondre un país sencer. No vull fer alarmisme, però davant d’això cal que extremem totes les cauteles: i no només les administracions i les institucions, sinó tots plegats. La confluència d’una crisi econòmica d’efectes devastadors (i sense cap senyal de remetre a curt termini) amb l’arribada de grans contingents d’immigració és terreny adobat per als diagnòstics simplistes i les receptes violentes: si no hi ha feina, és culpa dels immigrants. Si hi ha inseguretat als carrers, és culpa dels immigrants. Els immigrants ens prenen els nostres llocs de feina, usurpen el nostre Estat de benestar i a sobre ens roben i trafiquen amb drogues.

Quan la pobresa entra per la porta, ho fa acompanyada del racisme i aleshores els escrúpols salten per la finestra: al cap i a la fi, en les situacions desesperades sempre s’agraeix que hi hagi algú a qui carregar les culpes. És el que va succeir amb els jueus a la depauperada Alemanya dels anys de l’auge nacionalsocialista. Qualsevol brot de paranoia racista en temps de vaques magres pot arribar a conduir un país a l’esfera de l’atrocitat, i en aquest sentit em sembla que la comparació amb el nazisme i la seva barbàrie no és gratuïta ni forçada: vull dir que cal anar amb molt de compte quan es donen les condicions (i ara i aquí es donen) perquè es covi l’ou de la serp.

Abans que algú me n’acusi, sóc ben lluny de la intenció de fer bonisme de sobretaula sostenible. No tinc cap mena d’inconvenient a apuntar que la immigració no només és portadora d’oportunitats sinó també de conflictes d’ordre social i cultural, aquí i a qualsevol banda. Això és una obvietat. També és obvi que hi ha immigrants que penquen tant com poden i més per millorar les seves vides i les de les seves famílies, i que després n’hi ha d’altres que delinqueixen. Només afegiríem que, d’altra banda, això és exactament el mateix que succeeix amb els autòctons. La pretensió d’associar immigració amb inseguretat, a més d’intoxicadora, és ridícula. No tan sols hi ha un gran percentatge d’actes de delinqüència que són comesos per personal del país, sinó que freqüentment els immigrants en són tan víctimes com el primer: i amb més acarnissament, a causa de la indefensió que sovint pateixen. No és bonisme, sinó dades policials objectives i del domini públic.

Sóc el primer a defensar que els immigrants han de ser sotmesos als mateixos deures i obligacions que estableix la llei per a tots els ciutadans d’aquest país. Però això servirà de molt poc si al mateix temps no s’extrema el zel perquè no prosperin els discursos que només busquen demonitzar la immigració i fer – la culpable de tots els mals que pateix o pot arribar a patir la nostra societat. Per posar un exemple: no fa gaire, arran d’un incident d’ordre públic protagonitzat per immigrants, el verinós Josep Anglada afirmava que la guerra ètnica havia començat. Davant de paraules com aquestes, i ja que és vigent una llei de partits que ho permet, em sembla que és urgent la il·legalització de Plataforma per Catalunya. La llibertat d’expressió no ho empara tot, i si no comencem a actuar amb claredat sobre el brots de feixisme que puguin anar sortint (o que ja han sortit), ens en podem acabar penedint de bon de veres.