RENOVACIÓ · Ca n’Anglada s’esforça per treure’s de sobre l’estigma de zona conflictiva VEÏNS · Un 35% de la població és nascuda a l’estranger ORÍGENS · Hi conviuen les famílies arribades d’Andalusia als anys 60 i les magribines dels 90 COMERÇOS · És el tercer barri amb més comerç de la ciutat

El barri de Ca n’Anglada de Terrassa ha estat sempre relacionat amb la paraula immigració. Una relació que no és nova, ni molt menys. Aquest barri terrassenc ha estat sempre un barri d’acollida. Ara, però, hi conviuen realitats molt diferents. Per una banda, els immigrants que van aterrar a la ciutat egarenca cap als anys seixanta. Una onada de nouvinguts, especialment del sud d’Espanya, que van posar les primeres pedres a una zona de la ciutat que estava molt degradada. I per altra banda, els nous immigrants, molts d’ells magribins, que van arribar a Terrassa a la dècada dels noranta.

L’increment de la població estrangera no s’ha aturat. Tot al contrari. En els darrers deu anys Terrassa ha obert la porta a prop de 30.000 persones. I moltes d’elles han triat com a barri d’acollida Ca n’Anglada. Tant és així que actualment aquesta zona té un 35% de persones immigrants. Una xifra elevada que s’ha traduït, en moltes ocasions, en problemes més o menys greus de convivència. Ara, quan Vic, la capital d’Osona, ha posat a sobre la taula el debat de la integració, de l’acollida de la immigració i dels drets i deures, algunes mirades s’han tornat a posar a sobre de Ca n’Anglada.

El tinent d’alcalde d’Acció Social i Drets Civils de l’Ajuntament de Terrassa, Isaac Albert, admet que “no podem negar que hi ha un problema en aquesta zona de la ciutat. A Ca n’Anglada hi conviuen realitats molt diferents, i el que ens toca a nosaltres és intentar gestionar aquesta diversitat amb bones polítiques públiques”. “És cert que als barris que conformen el Districte II, igual que a la resta de la ciutat, existeix una presència de ciutadans d’altres ètnies i països que dibuixen un mosaic social divers i plural que no sempre és fàcil d’encaixar. Una realitat complicada”, reconeix. Terrassa, en el seu conjunt, actualment té un 14% de població immigrant. Això vol dir que a Ca n’Anglada el percentatge almenys es duplica.

Ja fa anys que l’Ajuntament dóna una atenció especial a la zona. Ara bé, les mesures més importants es van prendre entre els anys 2004 i 2008 amb el pla de barris, un conjunt d’accions promogudes entre l’Ajuntament i la Generalitat per millorar la qualitat de vida del veïns i a la vegada subratllar la convivència al barri. Es van invertir prop de 18 milions d’euros en polítiques urbanístiques i socials. Una de les accions urbanístiques més destacada va ser la reurbanització de l’avinguda de Barcelona, que va servir per unir Ca n’Anglada amb el barri de les Escoles, molt més proper al centre de la població.

Canvis socials

“Aquest tipus d’actuacions es veuen a simple vista, però també estan estretament lligades als canvis socials, que no es palpen a curt termini”, apunta Albert. Precisament aquesta és una de les idees que el regidor d’Acció Social i Drets Civils remarca amb més força. “Estem actuant a la zona, però les millores necessiten el seu temps. En els propers deu anys s’ha de veure un canvi, n’estic segur”.

El canvi, però, no es traduirà en un descens de la població estrangera, que tampoc pujarà. Albert recorda que “la immigració ha vingut per quedar – se”. I aquest és el punt de partida de l’Ajuntament per continuar fent accions que possibilitin una millora de la convivència i de la cohesió social. “La nostra feina ha de ser d’homogeneïtzació. Anar tramant i vertebrant la nova realitat social de les diferents cultures que conviuen a Ca n’Anglada”, conclou el portaveu municipal.

Ara bé, a Ca n’Anglada no només hi ha immigrants magribins. Ni molt menys. La resta de la població autòctona és al barri des del mateix dia que van néixer. És el cas de l’Antonia Medina, que ara té 57 anys i és filla dels primers immigrants del sud d’Espanya que van arribar a Terrassa i es van establir a Ca n’Anglada. “Des de llavors que no m’he mogut d’aquí. Me l’estimo molt, i crec que moltes vegades se’ns ha tractat de manera molt injusta”, explica sense amagar – se’n. Medina considera que “hi ha problemes de convivència, com a la majoria de zones de la ciutat, però els autòctons no tenim el més mínim problema”. “Si mai passa res, és entre ells mateixos. A nosaltres ens deixen viure amb tranquil·litat”, afegeix.

Medina creu que “s’acostuma a carregar tots els problemes que pateix el barri als immigrants, i això no és veritat. Entre tots intentem viure i conviure de la millor manera. La mala imatge del barri ha de començar a desaparèixer”. “Em sento catalana, terrassenca i de Ca n’Anglada”, sentencia aquesta veïna recordant que “històricament al barri hi ha viscut gent molt treballadora, que amb l’esforç i les ganes de construir un espai digne per viure, han fet realitat molts dels seus somnis”.

Antonia Medina té molt arrelada la pertinença a aquesta zona de la ciutat, i per això té reclamacions a fer: “Tenim un teixit associatiu molt important i un bon comerç, però l’hem de potenciar entre tots, començant per l’Ajuntament”. Medina es mostra molt crítica amb el Pla de Barris. “Van vendre molt fum, molta inversió – es lamenta – , però realment no palpem els canvis”.

Aquesta mateixa opinió la comparteix Josep Rull, portaveu del Grup Municipal de Convergència i Unió (CiU) i principal veu opositora a l’acció de l’equip de govern que encapçala el socialista Pere Navarro. “No han sabut mai aprofitar les ocasions per acabar amb la problemàtica de Ca n’Anglada. A partir de l’any 2000 es van tirar endavant moltes polítiques cosmètiques, molt maquillatge, però no van eradicar el problema. Ha passat el mateix amb el Pla de Barris. Han fet polítiques de contenció, però no de transformació i per aquest motiu, els veïns no han percebut res del que s’havia promès”. Rull considera que l’Ajuntament actua amb molta passivitat: “S’ha d’atacar l’incivisme de manera contundent, iniciar bones polítiques de mediació i aplicar uns criteris de seguretat molt més potents”.

Potencialitat històrica

Ca n’Anglada no és ni molt menys un barri perifèric. Està ben comunicat amb la resta de barris, com ara el de les Escoles o Vallparadís. Hi ha un comerç molt fort. Sense anar més lluny, és el tercer barri amb més comerç de Terrassa. S’hi respira una gran cultura de les tapes, gràcies a uns restaurants dels reconeguts amb l’etiqueta de de tota la vida que s’han fet un nom arreu de la ciutat. I també hi ha una cultura esportiva que està molt arrelada als veïns, gràcies al CF Sant Cristóbal, una entitat esportiva de més de 50 anys que ha estat clau en la integració dels nouvinguts.

Per aquest motiu, Isaac Albert està segur que “Ca n’Anglada aixecarà el cap, perquè té potencialitat històrica per canviar l’estigma que se li ha assignat fins ara”. Una opinió que comparteix Josep Rull: “Ca n’Anglada i Terrassa han incorporat elements de cohesió social que deu anys enrere no tenia. El barri evoluciona i estic del tot convençut que amb l’ajuda de les diferents parts implicades, els problemes s’aniran solucionant”.