L’Hospitalet de Llobregat i la immigració van estretament lligats. L’onada migratòria de les dècades dels 50 i 60 del segle passat, amb l’arribada d’espanyols, procedents bàsicament del sud de l’Estat, que buscaven feina i millors condicions de vida i que es van establir principalment als barris de Bellvitge, Collblanc – Torrassa, la Florida i Pubilla Casas, va posar les bases de la ciutat que és avui l’Hospitalet. Mentre formaven famílies i s’esforçaven a guanyar – se la vida, el municipi es transformava, anava creant equipaments i zones verdes i millorant carrers i infraestructures.

L’Ajuntament, amb l’immigrant extremeny Celestino Corbacho – actual ministre de Treball i Immigració – com a alcalde al capdavant, es va esforçar a aconseguir que tothom, nadius i nouvinguts, s’identifiquessin plenament amb la ciutat, amb intenses campanyes en què es reivindicava la pertinença a l’Hospitalet. I a fe que se’n va sortir.

La immigració espanyola ha deixat pas, les dues darreres dècades, a la nova immigració, composta de gent procedent de països estrangers, principalment del nord d’Àfrica i de Sud – amèrica, que amb els mateixos objectius que les onades migratòries del segle XX, han ocupat pisos als mateixos barris on s’havien establert els immigrants de l’Estat. Igual que dècades enrere, aquests nouvinguts han portat amb ells els seus costums, que en alguns casos han comportat problemes de convivència entre veïns.

Es tracta d’una música que de nou ressona a la ciutat. Per això l’Ajuntament té molt clar que “la immigració no és un problema, sinó una situació que cal governar”, segons explica el tinent d’alcalde de Governació del consistori hospitalenc, Francesc Josep Belver. De fet, la immigració és actualment la segona preocupació dels ciutadans (així ho afirmen el 23,7%), només superada per la inseguretat ciutadana, amb un 26,4%. El percentatge queda lluny, però, del 28,4% del 2005 o el 27,7% del 2006, quan la immigració era, de llarg, el principal maldecap dels hospitalencs.

Per afrontar aquesta sensació, des del consistori “s’han regulat els usos dels espais públics davant la generació de noves demandes i no permetem que es facin activitats que no es poden fer”, indica Belver. A més s’han establert diferents programes i accions encaminats a la inserció dels immigrants i a evitar l’establiment de guetos.

Els darrers anys s’han creat prop de 1.200 places escolars d’educació infantil i primària, cosa que ha permès distribuir els alumnes nouvinguts en diverses escoles, públiques o concertades, i reduir la ràtio d’estudiants estrangers per aula. S’han creat els plans educatius entorn del suport a l’escola; s’ha incrementat el nombre de places dels cursos de català; s’ha creat el projecte Cicerone, pel qual els joves nouvinguts són acompanyats pels de la ciutat perquè coneguin tot l’entorn. Al districte Collblanc – Torrassa es desenvolupa el taller de transformació cultural, en què participen 52 joves immigrants. A més, es fan sessions d’orientació a famílies que tenen intenció de fer reagrupament.