Té cada setembre un festival medieval que es diu Terra de Trobadors i un centre de paracaigudisme on s’entrenen els millors especialistes del món. És agrícola i turístic. Castelló d’Empúries és el nucli històric i la marina d’Empuriabrava, una urbanització enmig de la badia de Roses i al costat dels aiguamolls de l’Empordà. Només aquesta dualitat explica que en l’última dècada el municipi hagi doblat la població i més que triplicat el percentatge de veïns de nacionalitat estrangera: l’any 1999, Castelló tenia 6.257 habitants, dels quals un 15% eren immigrants; el 2009, havia pujat a 12.111, amb un 51,4% d’immigrants.

Hi conviuen 74 nacionalitats. “No és fàcil gestionar un municipi amb tanta diversitat i amb més de la meitat de la població de fora. Dediquem molts esforços a fer pedagogia, quan algú s’empadrona li expliquem on arriba, editem una guia de convivència, tenim un departament de benestar social molt potent i oferim molts cursos de català i de formació laboral”, explica el coordinador tècnic de l’àrea de Serveis a les Persones de l’Ajuntament, Daniel Valentí. A més, Valentí especifica que pot fer la impressió que com que tenen molts francesos i alemanys jubilats es tracta d’una immigració rica, però ho nega: “N’hi ha molts que fins i tot han estat abandonats per la família, i per l’edat són usuaris habituals tant dels serveis de salut com dels serveis socials”.

El primer col·lectiu estranger de Castelló d’Empúries són els marroquins (1.410 persones), seguits dels francesos (1.185), alemanys (1.003), romanesos (407) i russos (283). Durant els anys de bonança, molts hi van arribar per treballar a l’hostaleria a Empuriabrava. D’altres s’hi van instal·lar per disfrutar de la jubilació, atrets pel paisatge empordanès i pel clima. “La marina residencial, que havia nascut per ser una zona de vacances, s’ha acabat convertint en primera residència de més de 8.000 persones – assenyala Valentí – i hi hem d’aplicar un pla de xoc urgent en infraestructures perquè no estava prou preparada”.

Pocs municipis de Catalunya han viscut un creixement semblant, que obliga a obrir un nou centre escolar cada cinc anys (ara n’hi ha tres de primària, dos de secundària i una llar d’infants). De CAPs (centre d’atenció primària) en tenen dos, un dels quals s’està remodelant perquè s’havia quedat petit. Valentí ho té clar: “Tenir uns bons serveis és imprescindible per minimitzar el risc de problemes”. I no només això: Castelló també aposta pels professionals d’acollida, pels treballadors socials i els educadors.

“El padró és una eina que ens permet precisament saber qui viu al municipi”, indica Valentí, que considera que l’intent de Vic d’impedir que els sensepapers s’empadronessin va ser “una mesura electoralista”. A Castelló fa uns quatre anys es van endurir els criteris per evitar la sobreocupació: només es permet que s’empadronin dues persones per cada 20 metres quadrats i els llogaters han de presentar un document en què el propietari de l’habitatge els dóna el consentiment.