Salt és una de les ciutats catalanes amb més població immigrant. Un de cada dos habitants prové d’un país estranger. Com ho fa l’Ajuntament per integrar – los? I per minimitzar possibles conflictes amb els autòctons?

El municipi té un espai de recursos i acollida especialitzat per als nouvinguts que s’empadronen al municipi. “Bàsicament els orienta i assessora dels serveis que la població posa al seu abast”, explica l’alcaldessa, Iolanda Pineda. Per empadronar – se, l’immigrant només ha d’acreditar la identitat i demostrar, amb un contracte de lloguer o una escriptura de propietat, que viu a la ciutat. “Els que no empadronem són els que vénen amb un visat de turista, perquè no són residents”, aclareix Pineda.

A banda de l’espai d’acollida, al consistori també s’impulsen un seguit de polítiques de mediació i de compliment d’ordenances que tenen com a objectiu millorar la convivència i la cohesió social. “Tenim un programa de suport i formació de comunitats de veïns, perquè s’ha detectat que en moltes ocasions els conflictes s’inicien als mateixos blocs d’habitatges”, concreta Pineda. En el programa es treballen problemes de soroll, d’higiene en zones comunes o, fins i tot, de morositat.

En l’àmbit escolar, també hi ha un espai de mediació en què s’ofereix un servei de traducció per a les famílies amb nens que acaben d’arribar al municipi i un altre de dinamització de les associacions de mares i pares (AMPES) dels diferents centres escolars. “És necessari, perquè a les escoles on es concentra un percentatge molt elevat d’alumnes immigrants s’ha detectat una manca d’organització de les AMPES o, fins i tot, hi ha centres on ni tan sols existeixen”.

Pel que fa al compliment d’ordenances, des del mes de desembre s’ha instaurat la figura de l’agent cívic. Són vuit persones que de dilluns a divendres i fins a les nou del vespre són a peu de carrer per informar els ciutadans d’aspectes tan diversos com quines escombraries s’han de llençar a cada contenidor o per dissuadir – los de certes actituds. “S’encarreguen del vessant més pedagògic. Tot i que no tenen capacitat sancionadora, si convé, alerten la policia perquè multi”, aclareix. Els problemes en què més incideixen són no beure begudes alcohòliques a la via pública o recollir les defecacions dels animals.

Polítiques de mediació i convivència a banda, el principal repte de la ciutat és evitar que els autòctons optin per marxar de la població. “L’alt percentatge que tenim d’immigrants comporta una fugida de la gent d’aquí i, a la llarga, d’ells mateixos perquè no visualitzen Salt com un lloc on desenvolupar la seva vida, sinó com un municipi d’acollida”, explica Pineda. Per aconseguir frenar aquesta mobilitat, afegeix l’alcaldessa, s’ha de fer una transformació urbanística de la ciutat. “S’han de tirar a terra edificis i hem de créixer en espais verds, perquè el municipi s’oxigeni. Per fer – ho, però, necessitem recursos”.

Pineda és partidària que es faci un debat profund entre les diferents administracions sobre el paper dels nouvinguts. “No es pot fer en calent, sinó amb temps, tranquil·litat i seny”, adverteix. El que també té clar és que els ajuntaments no són els que han de lluitar contra la immigració il·legal. “No és competència nostra ni tampoc tenim recursos per fer – ho”, conclou.