Cas 1: Any 1999. Ramon Sitjà, alcalde socialista de Manlleu, perd les eleccions. Una de les causes va ser que pel poble va córrer el rumor que la seva dona era mora i que per això ajudava tant “els moros”. La realitat era que la seva parella era una senyora que de cognom es deia Moreta i que estava intentant fer polítiques d’integració dels immigrants. L’anècdota pot arribar a fer gràcia, però és molt bèstia i demostra que fa 10 anys alguna cosa ja estava passant a Osona. I quina va ser (i ha estat) la resposta dels partits oficials davant d’aquesta realitat? Fer veure que no passava res i observar com la ultradreta aconseguia regidors.

Cas 2: Any 2004, tancada d’immigrants a l’església del Pi de BCN demanant “papers per a tothom”. Els seus sinistres promotors van aconseguir l’efecte contrari i els partits (tots) s’adonen que ja no poden defensar el “papers per a tothom” i comencen a parlar de “regulació”.

I en mig d’un tema fins ara tabú i tan sensible com aquest, apareix de sobte l’alcalde de Vic i fot una puntada de peu electoralista al tauler de joc. Resultat? Han sortit tots els morts de l’armari i ara ja es diu en públic el que sempre s’ha dit en privat. Ja era hora!!! I ara què? Doncs ara és moment d’aprofitar per parlar (per fi) seriosament del gran tema prohibit i adonar-nos que no el resoldrem ni amb l’Anglada ni amb el progressisme dels que al segle XXI continuen recolzats a la barra del Boccaccio. Ni papers per a tothom, com si això fos una tómbola, ni negar la sanitat o l’escolarització a una persona.

L’error de l’Ajuntament de Vic ha servit per fer un homenet l’Anglada. Fóra desitjable que el desori es quedés aquí. Seria molt lamentable veure com es malmet la feina de l’antic alcalde, Jacint Codina, que entre el seu futur electoral a curt termini i el futur de Vic (i de la Catalunya dels 7 milions i mig) va pensar en Vic.