Sensepapers

Segons explica a Le Monde, Ousmane és un immigrant sense papers procedent de Mali que treballa a París. Fins a l’any 2006 treballava amb el seu nom veritable, però amb un permís de residència fals. Llavors, l’empresa on treballava va detectar que aquest permís era fals. El seu cap el va cridar i li va dir: “Ens fas falta. Intenta aconseguir el carnet d’identitat de qualsevol altre”. Ho va fer i va treballar a partir de llavors amb un nom fals. Un cas de ben segur com molts altres. Només amb una particularitat: el lloc on treballava Ousmane i on van passar aquestes coses era l’Assemblea Nacional francesa.

Assemblea

Ousmane va participar dimecres en una roda de premsa organitzada per sindicats i moviments socials a favor dels sensepapers, destinada a presentar les contradiccions infinites del sistema. En resum, es podria dir: sobre la immigració hi ha unes lleis que diuen una cosa, i unes pràctiques que fan exactament la contrària. Unes lleis restrictives i unes pràctiques amb la màniga ampla. I no són tan sols els empresaris o els privats els de la màniga ampla. Són les mateixes administracions. L’Estat. L’Assemblea Nacional que fa unes lleis és la primera que en les seves pràctiques les incompleix. El cas d’Ousmane.

Hipocresia

Una diputada socialista que dóna suport al moviment diu que aquests casos són la mostra de la hipocresia de la societat francesa. Només de la francesa? Els moviments que organitzen la protesta vénen a dir: si les lleis restrictives no es compleixen, eliminem-les, i no diguem als immigrants que els demanarem coses que després no els demanem de veritat. Altres sectors diuen exactament el contrari: si les lleis diuen una cosa, complim les lleis, fem-les complir i perseguim els qui les incompleixen. Ningú no defensa públicament deixar les coses tal com estan: fent lleis per no complir-les. Sacralitzar la hipocresia.