Alguns analistes expliquen l’origen de l’integrisme de matriu islàmica en funció dels enormes desequilibris que hi ha entre el món musulmà i l’occidental. Exemples: més del 40% dels musulmans no han anat mai a una escola, el seu consum per càpita no arriba als 4.000 dòlars per any davant dels 30.000 del món desenvolupat, o, malgrat els 300 milions de persones que parlen l’àrab, es publiquen menys llibres en aquest idioma que no pas en grec. Enmig d’aquest magma d’ignorància i misèria no és estrany que hi floreixin ideologies religioses extremes, basades en l’odi i la revenja. Però aquesta resposta és massa fàcil per resumir la veritat. De fet, alguns dels últims atacs han estat protagonitzats per terroristes que ni eren illetrats ni pobres. El passatger que volia fer esclatar l’avió de Detroit era fill d’un banquer nigerià i havia estudiat als millors col·legis anglesos. El suïcida que va assassinar set agents de la CIA a l’Afganistan era un metge jordà que tenia la família a Turquia. El mateix Bin Laden és membre d’una de les nissagues més acabalades de l’Aràbia Saudita.

Per tant, el càrrec de consciència que aquests saberuts llancen sobre l’opulenta societat occidental per explicar els actes criminals que alguns fanàtics fan en nom del Profeta, cada cop cola menys. Tan poc com el voluntarista multiculturalisme, entestat a equiparar els valors de tots els pensaments defensin el que defensin. L’experiència fallida d’Holanda o el Regne Unit, escenari de crims integristes després de dècades de barreja integradora, és devastadora. El respecte a les creences dels nouvinguts no vol dir la seva acceptació claudicant, sobretot si no es poden homologar als de la societat democràtica, laica i fonamentada en els drets de les persones. I això es així especialment quan el totalitarisme d’aquesta minoria no admet la pacifica convivència amb altres pensaments.

Distingir clarament la línia que separa el respecte ideològic de la submissió traïdora és el primer pas que cal fer per salvaguardar els principis que han convertit la societat occidental en el bressol del benestar i les llibertats. El grapat de criminals que ens han declarat la guerra global només poden triomfar si a casa renunciem als valors que ens són propis. Encara que semblem una mica menys progres.