Les dades sobre l’escolarització de nens estrangers que avui destaquem a la portada d’aquest diari són tot un signe dels temps nous en què s’està instal·lant – rapidíssimament – la societat catalana per efecte de la crisi. Per primer cop en molts anys, el saldo d’alumnes immigrants que s’integren en el sistema educatiu català és negatiu. És a dir, n’arriben molts menys i el nombre dels que se’n van del país és netament superior.

Per ara, les aules no es buidaran perquè en tot Catalunya el descens és, només, d’uns dos mil nens. Però la Generalitat ja comença a tenir en compte com a possibilitat la reducció o el tancament d’algunes de les aules d’acollida que han servit, durant aquests darrers anys, per facilitar la incorporació d’alumnes provinents d’altres països que necessitaven un període d’adaptació especial a un sistema que els venia de nou i, normalment, a serioses dificultats lingüístiques.

És clar que tot plegat és una conseqüència directa de la profunditat de la crisi per la qual està passant Catalunya, amb un sistema econòmic incapaç de generar ocupació. Però també és cert que aquest parèntesi pot ajudar l’escola catalana a abandonar l’estrès que amb què ha hagut de treballar durant les dues últimes dècades, amb la missió (impossible) encomanada de resoldre els problemes d’integració d’una allau migratòria de proporcions imprevistes. L’escola catalana, per tant, podrà destinar una part dels esforços i recursos a concentrar – se a millorar els resultats del sistema educatiu, en comptes de tapar les vies d’aigua que generava un corrent continu de nova immigració.

És el moment, per tant, d’obrir un període de reflexió que permeti recuperar el nivell pedagògic adequat per a una societat que, en alguns aspectes, ha deixat sol el sistema escolar a l’hora d’afrontar una gran qüestió com és la de la integració social i nacional de les famílies nouvingudes. Valdrà la pena que aquest parèntesi serveixi per repensar l’escola i per mirar d’evitar les disfuncions que ha produït una etapa de pressió que a hores d’ara ja ha passat a la història.