Els ciutadans de Sèrbia, Macedònia i Montenegro ja no necessiten visat per entrar a la UE. Els de Bòsnia, sí, sempre que no siguin catòlics o ortodoxos

Fa dos anys, vaig convidar uns amics de Sarajevo a Barcelona per celebrar junts el 40 aniversari d’un amic comú. Demanar un visat a una ambaixada europea a Bòsnia és una cursa d’obstacles que molts no superen. Els meus amics – musulmans, però no practicants – van haver de presentar un certificat de l’empresa on treballaven que acredités que n’eren empleats, un altre per acreditar que tenien un domicili a Sarajevo, un tercer que assegurava que no tenien antecedents penals, un contracte amb una assegurança mèdica a Espanya, la reserva d’un bitllet d’avió i d’un hotel.

Si els allotjava a casa, havia d’enviar – los una carta d’invitació, passar per comissaria perquè em donessin el vistiplau – triga un mes – , fer una declaració en què em comprometia a fer – me càrrec de la repatriació dels meus amics si eren expulsats del país i de qualsevol cost penal. I, per a més inri, ells havien de declarar quants diners en metàl·lic s’enduien a Barcelona per demostrar que no pretenien dormir en un banc de la plaça Catalunya. Potser als consolats europeus no s’han assabentat que existeixen els caixers automàtics i les targetes de crèdit.

Fa quatre anys, quan em va visitar un altre amic bosnià, però catòlic – tampoc practicant – , no vaig haver de fer cap tràmit perquè té passaport croat i els ciutadans de Croàcia no necessiten visat per entrar a l’Espai Schengen, integrat per la majoria de països de la UE i alguns de no comunitaris. Els catòlics de Bòsnia, anomenats croats, poden tenir passaport de Croàcia encara que la seva família sigui de terres bosnianes des de fa mil anys. I els ortodoxos de Bòsnia, anomenats serbis, poden tenir passaport de Sèrbia.

Els serbis necessitaven visat per visitar la UE fins al 19 de desembre, quan els Vint – i – set van decidir abolir els visats per als ciutadans de Sèrbia, Montenegro i Macedònia. Els de Bòsnia hauran de seguir fent cua a les portes dels consolats i presentant documents absurds. Però quins bosnians? Els catòlics, no, els ortodoxos, tampoc. Els castigats seran els musulmans, els jueus – molts descendents de sefardites expulsats d’Espanya – , els gitanos i altres minories que no tenen passaports de països benvistos per la UE. Amb raó alguns enyoren el passaport de la Iugoslàvia de Tito, que permetia viatjar per gran part del món.

El terme musulmà sol referir – se a la religió, però en el cas de Bòsnia també a la nacionalitat. Un pot ser bosnià musulmà, croatobosnià, serbobosnià, bosnià jueu… Els últims dies he llegit i he sentit alguns opinaires de diferents mitjans – molt pocs, per fortuna – que plantejaven la possibilitat que els musulmans viatgin en avions especials, separats de la resta dels passatgers “per evitar atacs terroristes”. De seguida he pensat en els meus pobres amics bosnians. Si volem passar junts les vacances a Sarajevo i després venir junts a Barcelona, a sobre que ells perdran els nervis i el temps per obtenir el visat, haurem de volar separats?

I, per cert, com sabran al control policial que són musulmans? Al passaport no hi diu res sobre la religió i els seus noms són eslaus. De fet, jo podria ser musulmana, el meu passaport no diu que sóc catòlica perquè estic batejada. Quin test s’inventaran per saber qui professa la fe de Mahoma i qui obeeix el Papa de Roma? Hi ha milions d’àrabs cristians, milions d’africans, asiàtics i europeus musulmans. I no tots tenen noms musulmans. ¿La policia dels controls sabrà triar entre els noms sospitosos de ser musulmans i els que no ho són? ¿Aturaran només els que tinguin aspecte de “moro” – que vigilin alguns catalans morenassos! – o també els rossos amb ulls blaus que es diguin Hassan? I si algú creu que un extremista musulmà no atacarà un avió ple de musulmans, s’equivoca. La majoria d’atacs terroristes del món són en països musulmans i hi moren musulmans.