El boom de la immigració s'ha acabat coincidint amb la crisi econòmica, però Catalunya no deixarà de rebre nouvinguts. L'estudi L'impacte de la crisi econòmica en les migracions internacionals a Catalunya, de la Fundació Jaume Bofill, evidencia que a la segona meitat de l'any passat ja va començar a caure clarament l'entrada d'immigrants i es van incrementar les sortides, una tendència que s'haurà d'acabar de corroborar amb les dades del 2009, ja en plena crisi.

Si l'any 1999 hi havia empadronades a Catalunya gairebé 145.000 persones nascudes a l'estranger, que significaven el 2,3% del total de la població, a l'1 de gener d'aquest any el col·lectiu havia crescut fins a 1.184.192 persones, és a dir, ja eren el 15,9%.

El demògraf Andreu Domingo, director de l'informe, va donar dades de la desacceleració del creixement del col·lectiu immigrant: mentre que el 2007 va incrementar - se un 13,5%, al 2008 ho va fer només un 7,3%. En termes absoluts, l'any passat van arribar més de 170.700 estrangers a Catalunya, que continua sent la zona de l'Estat que en rep més. Pel que fa a perfils, la frenada d'entrades es nota sobretot en els homes i entre bolivians i romanesos, les últimes nacionalitats a arribar. "Els corrents migratoris femenins es mantenen, potser perquè l'ocupació femenina es veu menys afectada per la crisi, o perquè està vinculada a processos de reagrupament", va apuntar Domingo.

L'augment de sortides és una de les tendències evidents. Els autors de l'informe admeten que és molt difícil controlar els immigrants que decideixen tornar a casa o marxar a un tercer país, però destaquen que gairebé un 40% de les 81.226 sortides controlades del 2008 van ser de llatinoamericans, concretament de bolivians, situació que s'explica perquè hi ha menys arrelament i més vulnerabilitat per la crisi. Curiosa és l'anàlisi dels destins: per als marroquins, per exemple, el prioritari és el Marroc, però d'altres marxen a França o a Bèlgica, on ja tenen familiars i veuen una oportunitat per iniciar una nova vida. Els equatorians surten cap al seu país, però també cap als Estats Units i l'Argentina, mentre que els bolivians ho fan cap a l'Argentina, per una tradició migratòria antiga, però també, com a novetat, cap a Suïssa.

Precisament en el fenomen de les sortides, Domingo va advertir que s'està produint una certa disgregació familiar per un retorn selectiu: "El 12% dels que marxen són menors d'edat. Es queda el pare, però envia la dona i els fills, alguns dels quals ja han nascut a Catalunya, al país d'origen familiar perquè aquí tenen molts problemes per sobreviure".

La conclusió és que es frena l'arribada d'immigrants, però en seguiran entrant, sobretot per reagrupament. Domingo es mostra preocupat pel difícil accés a l'habitatge, perquè creix l'amuntegament en pisos de famílies que no poden pagar el lloguer o la hipoteca. Per això va reclamar bones polítiques d'integració per mantenir la cohesió social.