FINAL Aminatu Haidar rep ‘in extremis’ permís de Rabat per volar a Al – Aiun després de 32 dies en vaga de fam GIR Moratinos admet ara que l’expulsió va ser “política” i que el Marroc el va avisar la vigília per telèfon

A les set de la tarda, en plena compareixença al Congrés, el ministre d’Afers Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, va fer ahir un cop d’ull al seu mòbil i tot seguit va demanar al president de la comissió d’Exteriors, Josep Antoni Duran, que li concedís un descans. “De quinze minuts”, va precisar després de rumiar – ho. En aquell moment un avió volava de Madrid a Lanzarote per traslladar l’activista sahrauí Aminatu Haidar de retorn a Al – Aiun, d’on va ser expulsada pel Marroc el 14 de novembre. La fi de la crisi, gràcies a un acord diplomàtic acceptat per Haidar, va arribar in extremis per a la salut de la dona, quan complia el seu 32è dia de vaga de fam a l’UVI de Lanzarote, on havia estat traslladada la vigília en patir nàusees i vomitar sang després d’un mes ingerint aigua amb sucre.

Acompanyada per la seva germana Laila Haidar

i el seu metge, i director de l’Hospital Insular, Martín de Guzmán, Aminatu va volar ahir a la nit a Al – Aiun en un avió on va ser vetada la seva advocada. El seu entorn assegurava que el retorn acceptat per Rabat era “incondicional” – sense haver de demanar perdó al rei Mohamed VI ni firmar cap formulari especial on admetés que té “nacionalitat marroquina” – , però des del govern espanyol no es va aclarir si l’activista seria admesa amb el passaport marroquí del qual va ser desposseïda per Rabat, o bé gràcies a un salconduit espanyol ad hoc humanitari esprement la condició de ser filla de mare espanyola. L’entorn de Haidar va ser informat del desenllaç diplomàtic per la periodista Pilar del Río, esposa de José Saramago, que havia rebut una trucada de José Luis Rodríguez Zapatero.

A l’esforç diplomàtic s’hi va sumar el ple del Parlament Europeu, que en un gest gens habitual va retirar una votació reclamant al Marroc que permetés el retorn immediat de Haidar. La iniciativa de cancel·lar la votació va ser del líder dels socialistes europeus, l’alemany Martin Schultz, i va ser secundada immediatament pel popular Joseph Daul insinuant que no era el moment de pressions polítiques addicionals quan la solució ja s’albirava.

Abans del desbloqueig, en la seva compareixença voluntària a la comissió d’exteriors del Congrés, Moratinos va completar el relat dels fets amb alguna nova lletra petita sobre l’expulsió de Haidar d’Al – Aiun. “És indubtable que va ser una expulsió política i no administrativa, per això em va trucar el ministre [d’Exteriors, Fassi Fihri] per comunicar – m’ho”, va confessar sobre la trucada que va rebre “pels volts de les 11 de la nit” del 13 de novembre. Segons ell, li va traslladar el “rebuig i la condemna” a l’expulsió. La segona trucada va ser per informar – lo que l’activista ja volava cap a Las Palmas. La versió oficial espanyola era fins ara que el primer informat va ser el policia de la duana. Segons Exteriors, l’ingrés de Haidar a l’UVI el dia abans va aportar una tranquil·litat extra per consumar la negociació.

Pensant en el futur del Sàhara més enllà de l’episodi Haidar, Moratinos sosté que ha teixit amb els seus homòlegs nord – americà (Hillary Clinton) i francès (Bernard Kouchner) una iniciativa trilateral que se sumi a la de l’ONU.