Un noi marroquí d'entre 15 i 17 anys que sovint es dirigia directament als Mossos d'Esquadra o a la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) era el perfil del menor immigrant sol que va començar a arribar a Catalunya el 1996 - el punt àlgid va ser el 2002, quan la DGAIA en tenia 1.139 d'acollits - , però els últims anys aquest perfil està canviant, perquè apareixen nois d'Europa de l'Est (Romania), subsaharians i asiàtics (Pakistan i Bangla Desh), i també noies, principalment de Romania, el Marroc i l'Àfrica subsahariana. És el que l'antropòloga Violeta Quiroga anomena "menors immigrants no acompanyats invisibles", és a dir, els que no demanen ser protegits pels serveis socials o per Atenció a la Infància i que es dediquen a la mendicitat, als petits furts i fins i tot a la prostitució.

L'estudi Els menors immigrants no acompanyats a Catalunya. Estat actual i noves tendències, que la Fundació Pere Tarrés va presentar ahir, posa en relleu precisament la presència de noies menors no acompanyades que acaben en les xarxes de prostitució. Hi ha dos perfils diferenciats i que últimament han estat notícia: les noies d'origen subsaharià que es prostitueixen a la Rambla de Barcelona i les romaneses que són en clubs o a la carretera. "L'any 2001, com ha passat aquest estiu, ja es va parlar que hi havia menors subsaharianes explotades a la Rambla, i amb el control policial van desaparèixer. No és un fenomen nou", va indicar Quiroga. Són noies que han de pagar deutes d'entre 40.000 i 50.000 euros, que arriben amb documents falsos i que pel seu aspecte físic semblen adultes. "Ens hem trobat que ni tan sols les entitats que treballen en l'àmbit de la prostitució tenen la percepció que són menors", va afegir la directora de l'estudi.

Les d'origen romanès tenen uns 17 anys, arriben de forma legal a Catalunya acompanyades d'un mig nòvio que acaba sent el proxeneta, amb una partida de naixement falsificada i amb la promesa d'una feina en un restaurant o un bar que no existeixen, i, en el cas que existeixin, és per treballar - hi com a prostitutes. No tenen ni idea que com a menors es poden acollir a un sistema de protecció. Tot i que són impossibles de quantificar, Quiroga va ser contundent: "Encara que n'hi hagi una, dues o tres, són menors i tenen uns drets".

L'estudi també es refereix, dins del perfil invisible, a noies de l'Europa de l'Est obligades a pidolar i robar - acostuma a ser a causa de la família política - i a les marroquines que fan feines domèstiques per a compatriotes o familiars llunyans. Tant aquestes com les que acaben en xarxes de prostitució són "menors insuficientment acompanyades", perquè tot i no estar soles no tenen prou protecció com a menors.