Identitat francesa, la capsa de Pandora

França

Avui, Àlex Vicente, 07-12-2009

DERIVA · El debat públic impulsat pel president Sarkozy genera insults xenòfobs contra els immigrants. VOTS · El 72% dels ciutadans creuen que la dreta fa servir aquesta qüestió per guanyar les eleccions regionals

Un mes després del seu inici, el debat públic impulsat per Nicolas Sarkozy per redefinir la identitat nacional francesa s’ha convertit en una autèntica capsa de Pandora que podria tenir efectes contraproduents per al partit al poder.

El debat identitari sembla perdre el rumb des que la pàgina web del ministeri d’Immigració i Identitat Nacional, oberta a comentaris dels internautes, va omplir – se de comentaris com “Per ser francès cal tenir sang francesa” o “Cap francès va demanar ser envaït per estrangers”. El titular del polèmic ministeri creat per Sarkozy després de la victòria del 2007, l’exsocialista Éric Besson, ha hagut de reconèixer la presència “d’un 6 o 7% de missatges racistes o xenòfobs” entre els més de 40.000 rebuts en les últimes setmanes.

La polèmica s’ha inflamat des que l’alcalde conservador d’una minúscula població de la Lorena va formular unes polèmiques declaracions sobre els immigrants en un programa radiofònic. “Ens menjaran. Ja en tenim deu milions, als quals paguem sense que facin res de profit”, va expressar. El partit sarkozista se’n va distanciar, excepte el portaveu Frédéric Lefebvre, que hi va veure l’expressió d’"una preocupació de la França profunda".

A tres mesos de les eleccions regionals, alguns líders de la majoria presidencial comencen a incomodar – se davant la previsible deriva d’un debat tan susceptible d’alterar sensibilitats. En els últims dies, tres exprimers ministres – Alain Juppé, Jean – Pierre Raffarin i Dominique de Villepin – s’han desvinculat de la iniciativa del president Sarkozy.

Juppé i Raffarin, sorgits del gaullisme social, han demanat recentrar el debat per evitar postures xenòfobes. Raffarin ha dit que les cent reunions organitzades a tot el territori francès durant les pròximes setmanes no tenen prou “rigor intel·lectual” i les ha equiparat a “converses de barra de bar”. Per la seva banda, Villepin ha signat una petició amb la qual intel·lectuals de renom i polítics de l’oposició es neguen a debatre sobre l’assumpte, que consideren que el govern instrumentalitza amb finalitat electoralista. Segons els sondejos, la majoria dels francesos els donen la raó. El 72% dels ciutadans opinen que el govern fa servir aquest debat com a “estratègia per guanyar les eleccions regionals” de mitjans de març, segons un estudi fet per a Le Journal du Dimanche.

Conscient d’aquest malestar, Sarkozy ha evitat expressar – se en públic sobre el debat, tot i ser – ne l’autèntic ideòleg. No va fer – ne cap esment durant el llançament de la campanya del seu partit i després va decidir anul·lar a l’últim minut la seva participació al debat sobre la identitat organitzat divendres per l’Institut Montaigne a París.

El seu substitut va ser el primer ministre François Fillon, que va demanar no barrejar “l’integrisme, que és el que ha de ser combatut, amb els musulmans”. Fillon, eclipsat durant el primer tram de la legislatura per l’omnipresència de Sarkozy, surt avui de l’ombra del seu superior. El primer ministre surt reforçat de les últimes absències del president, que vol evitar exposar – se en excés a causa del desgast provocat per la bateria de polèmiques d’aquesta tardor.

Aubry contraataca

Mentrestant, l’oposició aprofita la irrupció del debat identitari per redefinir el seu missatge patriòtic. La líder socialista, Martine Aubry, va pronunciar dimecres un comentat discurs sobre la pertinença a la nació. “Per construir una identitat comuna, no pots començar dient: «França, o t’agrada o te’n vas»”, com va fer Sarkozy durant la campanya presidencial. Aubry fins i tot va citar una cèlebre frase del general De Gaulle, imitant la tàctica de Sarkozy al 2007, quan va multiplicar les referències a socialistes històrics com Léon Blum o Jean Jaurès. La premsa francesa hi ha vist un primer signe d’una possible candidatura d’Aubry a l’Elisi.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)