El primer cop que vaig viatjar a Suïssa , vaig al·lucinar. En un poble alpí horriblement ordenat, em van explicar que als veïns només se’ls permetia plantar en els balcons una determinada flor perquè les façanes no desentonessin. Ho havien decidit, esclar, via electoral. Vaig imaginar una vida reduïda a una permanent reunió de veïns i em va venir un calfred. Aquella nit vaig patir malsons pensant que cultivava clavells enmig dels geranis convinguts i la majoria em linxava.

Als suïssos els agrada molt la pràctica civilitzada de votar, encara que sigui per coses ridícules. La propera cita electoral serà diumenge per si es fa una esmena constitucional tan detallada com afegir, a l’article 72, la frase: “La construcció de minarets està prohibida”. No estan per orgues, aquests suïssots. Podrien haver dissimulat tot dient que no es permeten construccions verticals de més de tres metres destinades a la pregària, però no. Queda clar que el que els fa nosa són aquestes construccions musulmanes des d’on el muetzí crida a l’oració. Els promotors del referèndum consideren que els minarets són “símbols d’una reivindicació religiosopolítica de poder que amenaça els drets constitucionals”. A tot Suïssa n’hi ha quatre: una amenaça, com es veu, terrible. No cal ser especialista en el món musulmà per adonar-se que, si la prohibició tira endavant, l’únic que s’aconseguirà és una resposta radical. N’hi ha per plantar-hi clavells.