U: VIVIM EN UN MOMENT FRÀGIL de la història. El món acadèmic multiplica les teories sobre la necessitat d’actualitzar la vella qüestió de la ciutadania. Els ciutadans, en canvi, vivim instal·lats en un sentiment d’afebliment i pèrdua dels lligams de ciutadania. És un fenomen universal. També català. Els ciutadans ens sentim poc ciutadans. Es generalitza el sentiment d’estafa. Molta gent reacciona declarant – se contra tot i contra tothom. Les idees col·lectives – el catalanisme, per exemple – no diuen res. Un nombre cada cop més gran de persones estan abandonant la identificació amb els marcs de referència tradicionals. Cap cosa nova té interès. Creix la quantitat dels que viuen la realitat en termes d’impotència, frustració i desesperança. El país real pateix anòxia.

DOS: TOTS ELS GOVERNANTS tenen un repte que no sembla que sàpiguen com afrontar: com restablir entre la gent un sentiment de ciutadania. La ciutadania és molt més que un estatus jurídic. Exigeix un sentiment d’identitat, d’autoconeixement, de pertinença i d’adhesió davant les societats humanes. Exigeix una memòria que ens situï en algun context. Implica la participació en un pacte, en unes normes, que han de permetre viure en comunitat. Suposa una mirada sobre el futur que ens permeti oportunitats per a nosaltres i els nostres fills.

TRES: A FRANÇA, SARKOZY HA DECIDIT, una vegada més, tirar pel dret. Ha emplaçat els ciutadans a dir què és ser francès. Una vegada més la iniciativa presidencial ha posat en relleu la facilitat que té el pensament conservador per instrumentalitzar el debat sobre la identitat. Ha mostrat també la fragilitat del pensament identitari de l’esquerra francesa. La dreta fa un refregit on vincula identitat, essencialisme simbòlic i immigració. L’esquerra respon sense convicció, posa l’accent en els drets dels immigrants, però oblida el ciutadà mitjà i els seus sentiments. Ningú pregunta als francesos què volen ser, quin país volen tenir, quin futur volen construir, quin sentit volen donar a la seva vida individual i col·lectiva.

El president francès guanyarà les properes eleccions perquè tot i fer un plantejament defensiu de la identitat (més seguretat, menys immigració), donarà un marc de referència comunitari als francesos. L’esquerra perdrà perquè una vegada més no haurà sabut donar a una majoria de francesos un projecte d’identitat col·lectiva que permeti a cada francès engrescar – se de nou en el seu propi projecte personal en el marc de la seva comunitat nacional. L’esquerra fa bé de no entrar en el debat d’identitari des del guió de la dreta; però fracassarà una vegada més pel fet de no tenir idees pròpies. La dreta guanyarà simplificant la realitat, l’esquerra perd al no entendre que els joves, els treballadors, els professionals, la gent gran, els emprenedors o els immigrants, viuen tractant de pertànyer a algun lloc, tractant de constituir una identitat personal digna, tractant d’assumir responsabilitats col·lectives, tractant de sentir – se ciutadà.

QUATRE: ELS ÉSSERS HUMANS construïm la nostra identitat tota la vida. La identitat de cadascú no és una imposició, és una construcció des de la llibertat i l’autonomia de cadascú. Ara els fogoners dels partits estan preparant les properes conteses electorals convençuts que amb un disseny eficient de campanya en tindran prou. Creuen en els eslògans i no en la intel·ligència de la gent. Alguna cosa em diu que no aconseguiran remuntar la desafecció si no entenen que s’està produint un canvi de paradigma de fons. Només tindrà èxit electoral qui entengui que els votants volen tornar a sentir – se ciutadans, propietaris de les seves decisions i del seu destí.

El debat contemporani és el debat de la identitat. És el debat de la socialització de valors, de la ubicació de cadascú en el context d’una memòria col·lectiva, de la participació en els pactes socials que han de garantir la convivència quotidiana en tots els barris – món de totes les ciutats del planeta, que han de permetre recuperar la mirada col·lectiva sobre el futur. La identitat és el debat sobre els vincles socials i la cerca col·lectiva de la felicitat de viure. La identitat és el nom que donem a la cerca que cada ésser humà fa buscant una adequació entre ell mateix, la comunitat i l’univers. La identitat és la consciència de nosaltres mateixos. No la deixem en mans dels que només la instrumentalitzen.