DEMOGRAFIA · La tragèdia del túnel dels Dos Valires posa de manifest la forta presència de portuguesos al Principat OCUPACIÓ · Els lusitans treballen en els sectors econòmics més baixos ACUSACIONS · Andorrans i portuguesos es creuen tímids retrets d’aïllament i de marginació

El greu accident de la setmana passada a les obres del túnel dels Dos Valires, en què van morir cinc treballadors portuguesos, ha contribuït a visualitzar l’ampli assentament a Andorra d’immigrants procedents de Portugal. Un cas demogràfic particular, el del Principat, on la població estrangera és considerablement superior a l’autòctona. Les estadístiques referents al 2008 situen la població total a Andorra en 84.484 habitants, dels quals, 13.794 són portuguesos. Això converteix aquesta comunitat en la segona més important al Principat, darrere dels immigrants de l’Estat espanyol, que arriben a 27.300.

En el conjunt de població, el nombre global d’andorrans se situa en 31.363 persones. Per darrere d’espanyols i portuguesos, les colònies més significatives són la francesa (5.214), la britànica (1.085) i l’argentina (714). L’impacte de la immigració portuguesa al Principat ha estat analitzat els darrers anys en alguns estudis, com és el cas de Portuguesos a Andorra, una visió global, de José Luis Gonçalves.

Els primers portuguesos van arribar al Principat a l’inici de la dècada dels 80. El final de la dictadura de Salazar i el Moviment del 25 d’abril, el 1974, van originar que uns 300.000 portuguesos tornessin al país provinents de les colònies. A partir d’aquest moment, i a causa de la impossibilitat d’integrar – se en el seu mateix país, van començar els moviments migratoris cap a altres països d’Europa, entre els quals Andorra. Aquesta arribada massiva va suposar una renovació de la fesomia del país i cada cop són més els andorrans d’origen portuguès. Si bé, en els últims temps, han estat els andorrans el grup nacional que més ha crescut, fins fa poc els portuguesos eren la colònia que més augment experimentava.

No obstant això, alguns estudis de l’àmbit sociolingüístic han alertat del desprestigi que la cultura i la llengua portugueses estan adquirint al país. Una percepció negativa que, fins i tot, tenen els mateixos fills de portuguesos.

Cultura poc valorada

Un informe sobre joves i llengües al Principat, fet per les catalanes Alexandra Monné i Estela Margarit per a l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA), posava en evidència aquest mateix any que el portuguès pateix la influència dels estereotips negatius que pesen sobre aquesta colònia. A Andorra, la jerarquia cultural està associada a la segmentació laboral de la societat.

En aquest sentit, els portuguesos són majoria en els sectors on es concentren les feines considerades “brutes”. Segons dades del ministeri de Finances referents al 2008, hi ha 9.700 assalariats portuguesos a Andorra, dels quals la majoria treballen en la construcció (2.866), l’hoteleria (1.581), el servei domèstic (710) i l’agricultura (65). En comerç encara són els espanyols els que predominen (4.813), seguits pels portuguesos (2.423). En canvi, els sectors en què menys presència lusitana es detecta són l’educació (35 portuguesos davant 413 espanyols), la sanitat (102 contra 969) i l’estratègic sistema financer, on només hi estan ocupats 44 portuguesos, molt lluny dels 1.059 espanyols que hi treballen.

L’accident del túnel ha reactivat el debat sobre la contribució dels portuguesos a la construcció de l’Andorra moderna i sobre la necessitat de valorar – ne molt més la tasca. Tot i que de manera tímida, els retrets es creuen entre andorrans que acusen els portuguesos de viure en guetos i de portuguesos que acusen als andorrans (molts fills d’immigrants espanyols) de tenir – los marginats.

Sigui com sigui, a ningú se li escapa que els portuguesos viuen a Andorra una mena d’aïllament social i cultural. Les altres comunitats que conviuen al micro – Estat no tenen gran interès a endinsar – se en l’univers lusità. Per això, va agafar per sorpresa el concert de Tony Carreira, un cantant considerat el Julio Iglesias portuguès, que va actuar davant de més de 5.000 persones el 2007 i va batre el rècord d’assistència en un concert a Andorra.