Catalunya va registrar l'any passat 89.024 naixements, és a dir, 5.308 naixements més que l'any 2007 (amb un augment relatiu del 6,3 per cent), segons les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). El Gironès, amb 15,4 naixements per cada 1.000 habitants, l'Anoia (14,3 per 1.000) i el Tarragonès (14,1 per 1.000) lideren la recuperació de la natalitat fins a unes xifres que no es coneixien a Catalunya des de feia tres dècades. Per contra, la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i les Garrigues són les comarques amb les taxes de natalitat més baixes.

El factor principal en l'evolució demogràfica dels últims anys és el pes de la població immigrant. L'any passat, un 33,4 dels naixements corresponia a parelles en que el pare o la mare (o tots dos) eren de nacionalitat estrangera. De fet, el 28,2% dels naixements registrats l'any passat a Catalunya van ser de mares estrangeres, una xifra força superior a la del conjunt de l'Estat (20,7%). El Marroc és la principal nacionalitat de les mares, amb 8.205 naixements, seguida de l'Equador, Romania, Bolívia i la Xina.

Les dones estrangeres residents a Catalunya tenen 2,03 fills (indicador conjuntural de fecunditat), mentre que les dones de nacionalitat espanyola tenen 1,38 fills.

Tot i que les xifres absolutes de naixements són ara molt semblants a les de finals dels anys 1970, "l'escenari demogràfic ha soferts molts canvis", recorda l'Idescat. Catalunya té ara 1,5 milions més d'habitats que 30 anys enrere i, per tant, la proporció de naixements és ara sensiblement inferior. A més, l'any 1979 el 24,9% de la població tenia menys de 15 anys d'edat, mentre que ara aquest grup de població infantil és l'11,6%.