Al llarg dels darrers seixanta anys, els drets humans proclamats a la Declaració Universal dels Drets Humans han estat reconeguts, s’han estès i s’han incorporat gradualment a les vides diàries de les persones i els grups socials i han servit per expressar els problemes i les reivindicacions dels nostres temps. Malgrat que se n’han derivat canvis substancials en l’àmbit socioeconòmic, polític i territorial, encara s’ha d’augmentar el respecte pels drets humans – ja siguin civils, culturals, econòmics, polítics o socials – . Una aproximació basada en els drets pot contribuir a crear voluntat política i una cultura de distribució dels recursos que iguali les necessitats dels grups i individus vulnerables als interessos dels més afavorits.

AQUESTA ÉS LA PERSPECTIVA de les Nacions Unides, que han passat de centrar l’atenció en les necessitats a centrar – la en els drets. La ciutat global emergent és el marc per excel·lència de qualsevol acció en aquest sentit. A finals del segle XXI gairebé un 75% de la població mundial viurà a les ciutats. Les ràpides transformacions socials que s’observen actualment a les ciutats comporten innovació i progrés, alhora que generen una segregació social i espacial entre rics i pobres, que fa més profunda la bretxa social. La globalització, la multiculturalitat, la governança, l’ecologia, o la ciència i la tecnologia són fenòmens determinants en la gestió i el desenvolupament sostenible de les ciutats.

AVUI DIA, ELS PRINCIPALS PROBLEMES a les grans ciutats ens recorden que darrere les polítiques d’integració social i d’accés al món laboral hi ha uns models de societat implícits. Els municipis més atractius i les comunitats més vives probablement seran els que mostrin el seu compromís amb la creació d’una comunitat acollidora adoptant mesures concretes que afavoreixin la inclusió i la igualtat econòmica, política, social i cultural, i que quedin lliures de tensions racials.

LA LLUITA CONTRA LA INTOLERÀNCIA i la pobresa, la injustícia, l’exclusió social i cultural, els valors de la solidaritat, la democràcia i els drets humans, la cultura de pau i l’educació cívica, són els reptes que han mogut la Unesco a posar en marxa un projecte anomenat Coalició Internacional de Ciutats contra el Racisme i la Discriminació. Es tracta d’un projecte que s’integra en el programa internacional d’investigació conjunta Polítiques urbanes i el dret a la ciutat: drets, responsabilitats i ciutadania, impulsat per la Unesco i ONU – Habitat, en coordinació amb Unescocat i comptant amb la cooperació de les principals ciutats a escala internacional i associacions d’entitats locals.

EN PRIMER LLOC EL PROJECTE parteix del dret de viure a la ciutat. Els centres històrics tenen un valor simbòlic, d’identitat i d’imatge, i alhora són nuclis geogràfics de l’economia local i regional. S’ha de trobar la manera d’emmarcar les noves necessitats econòmiques i socials en el context urbà original sense posar en perill el teixit històric com a entitat viva de tota la ciutat. I, per altra banda, aconseguir que els habitants tinguin consciència que ells constitueixen l’especificitat i la riquesa sociocultural del seu barri, de la seva ciutat.

EL SEGON GRAN EIX DEL PROJECTE és la inclusió social i espacial dels immigrants. La identificació de bones pràctiques i dels paràmetres necessaris per garantir aquesta inclusió, així com l’intercanvi de coneixements sobre ciutats inclusives, són els mitjans pels quals la Unesco i ONU – Habitat pretenen sensibilitzar les autoritats locals i els professionals a favor de la inclusió urgent i necessària dels immigrants en contextos urbans, únic garant de la cohesió social. El consens és total a l’hora d’afirmar que el moviment migratori contribueix a l’economia tant del país de destinació com del país d’origen; per altra banda, el cosmopolitisme que significa esdevé, cada cop més, un valor afegit per a les ciutats que són globals i per a les que volen esdevenir – ho. Les ciutats han de veure la immigració internacional com un element imprescindible per a la seva supervivència en la competició urbana global.

EN UN CONTEXT D’ACCELERADA urbanització, les Nacions Unides defensen el dret a la ciutat, una ciutat socialment justa i culturalment diversa.