“No ho aconsello ni al meu pitjor enemic”. Aquest és el resum de l’experiència d’Omar, que actualment viu en una pensió pagada per la Creu Roja i que veu com el somni d’Europa, més que somni és un malson. Ell és un dels joves subsaharians que han estat expulsats d’un centre de la direcció general d’Atenció a la Infància (DGAIA) perquè les proves mèdiques assenyalen que té més de 18 anys. Ell defensa que, tal com diu la seva documentació, encara li queden onze mesos per fer – los.

Modou viu per ara al centre El Bosc. Assegura que té 17 anys i cinc mesos, però no confia en la prova mèdica que ho hauria de certificar. Com que no està disposat a fer – se – la, segurament a principis d’octubre també es veurà abocat al carrer.

Omar és gambià i Modou senegalès. Tots dos expliquen la mateixa història: veien que Europa era el futur, van sortir amb pastera de l’Àfrica, no van pagar, sinó que van ajudar a cuinar i a buidar l’aigua que entrava a la barcassa durant el llarg viatge, van arribar a les Canàries i d’allà els van traslladar a la Península. La història es repeteix entre la trentena de joves que es van concentrar ahir davant les portes de la DGAIA.

“No em penedeixo de res. No vull tornar a l’Àfrica, però si un germà meu em diu que vol venir li dic que no ho faci”, explica Omar. Només ara és conscient que Barcelona no és la Barcelona que ell s’imaginava. Segurament ni com se l’imaginava Modou, que de gran vol ser soldador.