PRESSIÓ · L’ultradretà NPD envia cartes amenaçadores a candidats a diputat d’origen estranger MISSATGE · Els animen a “tornar a casa” perquè “la política alemanya la fan els alemanys” PRONÒSTICS · Els sondejos mantenen els radicals fora del Parlament

Un microbús de la Bundeswehr (l’exèrcit federal) aparca discretament en una vorera de la Hanna – Arendt Strasse de Berlín, a tocar de la porta de Brandenburg i de la seu del Parlament alemany. Oficials uniformats, amb vistoses gorres i insígnies, baixen ordenadament del vehicle i s’escampen en petits grups entre les més de 2.700 esteles de formigó que formen l’anomenat Memorial de l’Holocaust, un monument a l’aire lliure construït en record dels jueus assassinats en els camps d’extermini nazis. En el laberint que formen els blocs grisos, sota un cel radiant de principis de tardor, s’hi perden també turistes i escolars vinguts d’arreu, que xisclen mentre s’empaiten pels carrerons entrellaçats.

El memorial, inaugurat el maig del 2005, s’afegeix a la llista de recordatoris dels crims comesos pel Tercer Reich confegida per un país que no ha estalviat els mea culpa col·lectius pel seu passat recent. Al centre d’informació adjunt al monument, es recuperen els noms de les víctimes, en una documentada exposició que envia un potent missatge contra la barbàrie.

Amb tot, i malgrat el seu caràcter absolutament minoritari, el racisme i la xenofòbia intenten encara – sense èxit – treure el cap en la política alemanya. El Partit Nacional Democràtic (NPD), el principal representant de l’extrema dreta al país, ha escalfat l’última setmana abans de les eleccions legislatives de diumenge que ve amb una provocadora campanya de cartes dirigides a candidats d’origen estranger en què els anima a “tornar a casa” perquè “la política alemanya la fan els alemanys”. La fiscalia berlinesa va ordenar dimarts l’escorcoll de la seu de l’NPD a la capital, mentre obria una investigació contra aquesta formació per “incitació a l’odi racial”. El líder del partit a Berlín, Jörg Hähnel, hauria reconegut ser l’autor de la cinquantena de missives.

Özcan Mutlu, candidat del districte multiètnic de Kreuzberg – Friedrichshain pel partit dels Verds, és un dels destinataris d’aquests missatges. “Encara no han entès que aquest país també és el meu”, va reaccionar al diari Tagesspiegel. Mutlu, ciutadà turc nacionalitzat alemany des de fa més de deu anys, diu que està acostumat a rebre e – mails i cartes com la que li ha enviat ara l’NPD, en què li recorden que “un passaport no et converteix en alemany”. Entre les víctimes de les missives hi ha més candidats dels Verds i també del Partit Socialdemòcrata (SPD) i L’Esquerra. L’agost passat l’NPD ja va intimidar un polític d’origen angolès de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), el partit de la cancellera Angela Merkel.

El portaveu del govern local de Berlín, Richard Meng, ha atribuït la campanya d’amenaces a un intent desesperat de l’NPD de cridar l’atenció en unes eleccions en què els sondejos li atorguen menys del 5% de vots necessari per entrar al Bundestag (Parlament). De fet, en tota la història de la República Federal, la ultradreta no ha superat mai aquest llistó. El seu millor resultat es remunta al 1969, quan van obtenir el 4,3%.

Les enquestes tampoc preveuen que l’NPD i la seva formació germana, la Unió del Poble Alemany (DVU), guanyin cap escó a les cambres legislatives dels lands de Brandenburg i Schleswig – Holstein, que també es renoven diumenge. Tot i aquest pronòstic advers, els dos partits neonazis tenen representació en tres dels setze Estats federats del país: Brandenburg, Mecklenburg – Pomerània occidental i Saxònia. L’NPD va revalidar la seva presència en aquest darrer land als comicis d’agost, però passant del 9,2% dels vots del 2004 al 5,7%.

Amb diner públic

L’NPD compta amb més de 7.000 militants, un miler més que la DVU. El partit ingressa uns 30.000 euros entre donacions i quotes dels afiliats. Es calcula que un 40% del que recapta prové de diners públics pels escons que ha aconseguit a nivell regional. Els Verds i L’Esquerra demanen que se’ls retirin aquestes assignacions a causa de les seves proclames racistes i xenòfobes.

Representants de tots els partits parlamentaris alemanys estan d’acord a parar els peus a l’NPD, però no es posen d’acord sobre com fer – ho. El govern i el Parlament van impulsar fa cinc anys un procés d’il·legalització davant del Tribunal Constitucional, que va fracassar pel rebuig judicial de part de les proves, ja que procedien d’ infiltrats policials que, alhora, eren funcionaris del partit.