ATAC · La fiscalia demana penes de fins a sis anys de presó per als futbolistes del Bada – Bing per agressió racista a un equip rival DEFENSA · Els acusats recorden que “a la tele també s’insulten i es peguen”

Badalls inacabables i indissimulables, bromes, riallades, comentaris en veu alta, avituallament a base de preparats làctics, posat desmenjat i xulesc a l’estil del mític – per a alguns – personatge de ficció Torrente. D’aquesta manera van ocupar ahir els jugadors del Bada – Bing el primer rengle dels bancs de la sala de vistes 221 de la Ciutat de la Justícia, on van ser jutjats per la seva participació en l’agressió als membres d’un equip rival, el Rosario Central, el gener d’aquest any a Barcelona. Tret dels dos germans Israel i Valentín Moreno – que per lògiques mesures de seguretat van estar emmanillats durant gran part de la vista – , la resta d’acusats van ocupar el seu lloc a la sala com seurien en qualsevol banqueta de reserves de qualsevol camp de futbol. Fins a tal punt va estar fora de lloc la seva actitud – només els va faltar sembrar el terra de closques de pipes – que el jutge Francisco Javier Paulí els va advertir severament: “Jo tinc l’obligació de portar – los a judici, però no de suportar – los. Si no es comporten, els faré fora de la sala”.

Els set acusats, que s’enfronten a penes de fins a sis anys de presó, estan acusats d’acudir al camp del Rosario – equip format íntegrament per sud – americans – amb l’objectiu d’agredir – los físicament per la seva condició d’immigrants. En la sessió d’ahir – el judici acaba avui – va quedar clara la participació dels membres del Bada – Bing en les agressions, però el que també va quedar clar és que serà més difícil de demostrar la intenció xenòfoba de la seva actuació. “Jo no sóc racista”, “jo no sóc membre dels Boixos Nois”, “la meva dona és gitana”, “tinc amics i companys de feina immigrants”, aquestes són algunes de les respostes que els diversos acusats van donar quan les acusacions intentaven acorralar – los en el terreny de joc del mòbil racista.

Dels set acusats només dos van reconèixer haver donat un cop a jugadors de l’equip rival, i encara ho van fer al·ludint a la legítima defensa. Els principals acusats, Valentín i Israel, van negar haver participat en l’agressió més greu, la pallissa al túnel de vestidors a un jugador del Rosario. Valentín, que l’any 2000 va ser l’autor material del crim de la Vila Olímpica, va explicar que es va desvincular dels incidents, perquè “jo estava en situació de tercer grau i no volia problemes”. En canvi, les víctimes els van reconèixer a ell, el seu germà i el també acusat José Luis Espada com a part dels agressors.

Un president a l’altura

Entre els acusats hi ha també el president del Bada – Bing, Efrén Simón, que tenia també la condició de jugador, i que va fer una declaració al nivell del patetisme que demostren moltes vegades els màxims responsables del món del futbol. L’acusat va tractar de tu la fiscal – “informa’t millor de futbol”, li va deixar anar – i va assegurar que els fets jutjats van ser una simple baralla, com tantes n’hi ha al món del futbol. “A la tele també es veuen els jugadors de Primera com es peguen i s’insulten”, va dir, no sense raó, però amb escassa capacitat de convicció.

Aquest mateix argument va ser utilitzat també per l’acusat Jónatan Padilla, un voluminós defensa central amb arguments d’energumen. “A Tercera Regional sempre hi ha garrotades”, va advertir. “A les baralles hi ha gent que guanya i gent que perd”, va constatar. “Uns som homes i els altres nenetes”, va proclamar orgullós.