NIGÈRIA· És un dels països més importants d’exportació de prostitutes LLIURES· Les noies queden en llibertat quan acaben de pagar el deute amb la xarxa que les ha dut a Occident

La Joy, la Faith, la Sandra, l’Anthonia? S’estima que són entorn d’un centenar i la seva presència significativa en el món de la prostitució barcelonina va començar cap a l’any 2000. Generalment molt joves, es concentren en la zona de la Rambla, el barri de Sant Martí, les Glòries, el carrer Wellington, les Corts i, fora d’aquests punts, a la ciutat de Mataró, on n’hi ha un col·lectiu important. Avui, quan la seva activitat s’ha transformat en escàndol i la pressió policial les obliga a la retirada, ja se senten veus al carrer que assenyalen que les xarxes que les controlen estan pensant traslladar – les a Itàlia. Són les nigerianes, les dones víctimes d’un triple parany fatal.

En primer lloc, el del deute econòmic, que se situa entre els 35.000 i els 50.000 dòlars, una franja invariable en tots els casos; en segon, el de l’amenaça a les seves famílies que exerceixen les xarxes existents a Nigèria i que en alguns casos s’han complert, i el tercer, el vudú, un element que pot semblar – nos menor però que per a elles suposa un greu condicionant.

De Benín City a Barcelona

El lloc de partida de la majoria de dones que arriben a Catalunya és Benín City, capital de l’estat d’Edo, al sud de Nigèria, i actualment un dels centres d’exportació de prostitució més importants de tot el món. Segons fonts policials, la captació de dones destinades a la prostitució té lloc mitjançant enganys. A diferència de les dones procedents de l’Est europeu, conscients de la seva destinació, les joves nigerianes són víctimes dels denominats protectors locals que es dirigeixen a les famílies amb la promesa de fer – se càrrec de les seves filles, traslladar – les a Europa i aconseguir – los una vida laboral que, en el cas de Barcelona, sol ser la professió de perruqueres. Les condueixen fins al nord del Marroc, travessen l’Estret en pastera, i una vegada arribades a territori espanyol les esperen o bé a Cadis o bé a Algesires, en un punt de trobada determinat, per traslladar – les a la destinació final, on comença la seva explotació sexual.

Cerimònia i pacte

Abans d’emprendre el viatge a Europa, explica el subinspector Xavier Cortés, cap de la Unitat Central de Tràfic d’Éssers Humans dels Mossos, se celebra una cerimònia de vudú a la jove aspirant, celebrada per un sacerdot, en la qual se li exigeix el secret i el silenci absolut sobre els detalls del viatge. El pacte vudú, com es coneix, implica que l’ànima de la dona queda en mans dels esperits, que es venjarien sense pietat sobre ella i les seves famílies si més tard intentessin denunciar la seva situació de dependència.

Algunes de les investigacions policials efectuades sobre el rerefons de la prostitució nigeriana – i aquí les anàlisis dels diferents cossos policials no coincideixen – demostren no obstant això que sí que existeix una estructura organitzativa, de caràcter més jeràrquic fins i tot que el dels grups de l’Est dedicats a l’explotació sexual. No es tracta d’organitzacions estructurades com les màfies italianes, però sens dubte posseeixen una mínima infraestructura de funcionament, el que les inclouria dintre de la categoria de delinqüència organitzada. “Fins ara, al llarg de les investigacions efectuades en aquest àmbit, no hem aconseguit establir que existeixi una xarxa perfectament estructurada, com existeix en les organitzacions de l’Est. Però, per descomptat, no ho descartem”, afirma Carlos Yubero, del Cos Nacional de Policia i inspector en cap de la Unitat Contra les Xarxes d’Immigració i Falsificació (UCRIF).

Però sí que s’han trobat diversos nivells de funcions dins de la xarxa: les controladores o mamys, com solen denominar – les, que solen ser les dones de més edat, moltes vegades familiars dels proxenetes i que són també les encarregades de recollir les joves a la seva arribada al país. Per sobre d’elles, homes d’origen nigerià, sense contactes directes amb les prostitutes i molt difícils d’identificar, que depenen al seu torn d’un tercer nivell, aquell que manté connexions amb les xarxes a Nigèria o en els països veïns i que reben la seva part corresponent dels beneficis.

Una hipoteca perversa

L’explotació que duen a terme els nigerians està completament condicionada pel pagament del deute. No es tracta per tant d’una explotació sexual directa sinó de tipus econòmic. En teoria, quan el deute s’ha cancel·lat, la dona queda lliure del control de l’organització. Una diferència important respecte a les dones de l’Est per a qui el deute no acostuma a vèncer mai.

En general, el pagament mensual acordat es xifra entorn dels 1.500 euros. Una quantitat que donada la situació precària de la jove en la seva nova destinació, sense papers, formació ni coneixement de l’idioma, la condueix irreversiblement a la prostitució. Moltes vegades, els pagaments no arriben a les quantitats acordades i s’acosten als 400 o 500 euros mensuals. El temps de l’esclavitud s’allarga.

Mentre hi ha grups de dones sotmeses a un control ferri per part de les controladores, fins a l’extrem que resulta dificilíssim establir – hi contacte, alhora hi ha un sector important de nigerianes que exerceixen la prostitució sense estar sotmeses al control de la xarxa, malgrat que per raó del deute contret segueixin sota el seu domini. Les primeres són recollides al final de la seva jornada laboral per camionetes i traslladades als seus domicilis, en els quals viuen agrupades sota el control de les mamys. Les segones, en canvi, viuen independents en altres domicilis, algunes amb la seva parella o família. No pateixen la pressió directe dels proxenetes però les amenaces es mantenen i, per descomptat, continuen subjectes al pagament del deute. Hi ha constància, no obstant això, de dones que han patit pallisses – en general a mans de les altres dones – , a causa de l’intent d’escapar del control del grup sense el pagament previ del deute.