DISPOSITIU · L’operació contra els tallers il·legals, el desplegament policial puntual més gran de Catalunya DEUTE · Els immigrants paguen el viatge amb anys de feina PROSTITUCIÓ · Creix el negoci del sexe

Els tres dies previs es van fer quinze brífings preparatoris i l’última nit els integrants de la unitat central de tràfic d’éssers humans dels Mossos d’Esquadra no van dormir un moment, i continuarien així durant les següents 48 hores. A partir de les 9.30 del matí del 16 de juny, es va activar el dispositiu que posava en marxa l’operació Wei (Il·legal) i cinc columnes motoritzades (200 vehicles i 900 agents) es dirigien cap a diferents zones de la ciutat de Mataró per començar les entrades i escorcolls a 72 tallers il·legals de confecció regentats per xinesos. Era la culminació d’una investigació, pionera en l’àmbit nacional, dirigida a desentranyar els mecanismes i els protagonistes de la complexa maquinària criminal, instal·lada a casa nostra, i dedicada a l’explotació i al tràfic de persones de nacionalitat xinesa.

L’operació Wei ha estat fins ara el dispositiu policial més gran en la història del país. Els equips d’intervenció dels Mossos van entrar a tots els taller il·legals simultàniament, van detenir als seus responsables i van començar a prendre declaració in situ als 450 treballadors – considerats com a víctimes – amb l’ajut de 50 traductors traslladats en secret per a l’ocasió.

“Volíem enxampar – los en plena activitat – explica el subinspector Xavier Cortés, cap de la Unitat que va dirigir l’operació – . Els nostres objectius eren localitzar als responsables dels tallers i detenir – los, trobar la màxima quantitat possible de treballadors i alliberar – los, i disposar del màxim d’evidències dins els tallers per tenir elements de prova contra els propietaris”.

Una operació incòmoda

Malgrat que el que es va trobar dins els tallers era esgarrifós – cartells on s’obligava a un horari laboral obligatori de 16 hores, vivendes infectes camuflades en els llocs més inversemblants, cap mena de condició sanitària – , l’operació va esborronar diversos estaments de la nostra societat. Als tallers il·legals de Mataró els encarregaven feina totes les grans marques. I amb l’operació Wei s’havia tocat la butxaca de molta gent. Els 72 responsables dels tallers van passar pel jutjat d’instrucció núm. 2 de Mataró i en van sortir inculpats per un delicte contra els drets dels treballadors i associació il·lícita. Però ni la història ni les investigacions estan tancades.

El treball dels Mossos havia començat un any enrere i va possibilitar posar en evidència un entramat econòmic i criminal basat en les xarxes de tràfic de persones, la constitució de deutes, l’explotació laboral i la consolidació d’uns mecanismes d’implantació sustentats en la instrumentalització dels sistemes legals vigents, falsedats documentals i evasió de capitals, tot això mitjançant una complexa xarxa de relacions de caràcter internacional, plenament coincident, per la seva estructura, amb la de les Tríades. Un nom maleït que ningú s’atreveix a pronunciar.

Els coneixedors del tema estan d’acord que aquestes xarxes criminals – les Tríades xineses o qualsevol altra – fonamenten la seva pervivència precisament en la seva extrema complexitat, un fet que, sumat a la manca de voluntat i a la poca capacitat per investigar – les, demostrades fins a la data, ha condicionat històricament l’opinió de determinats estaments socials i fins i tot judicials, a l’hora de posar en dubte la seva existència.

Una aura de misteri

La comunitat xinesa a Catalunya sempre ha estat envoltada d’una aura de misteri, i l’augment que ha sofert en els últims deu anys és un fenomen sense precedents. Segons les dades de l’Anuari Estadístic d’Estrangeria, l’any 1961 a Catalunya hi havia 27 xinesos. El salt quantitatiu es va produir a partir dels 80, en el moment que la República Popular Xinesa va relaxar els controls sobre l’emigració i en poc temps els xinesos a casa nostra es van multiplicar. L’any 2000 havien augmentat fins a 8.547 i ara ja es parla de 33.000 xinesos residents a Catalunya. Tot de manera molt silenciosa.

Els problemes, fins ara, han estat mínims. La comunitat xinesa constitueix un col·lectiu tancat a l’exterior, regit per un sistema de regles i codis interns, tant a nivell familiar com social. "És cert que s’han produït casos d’extorsió – afirma l’advocada Lidan Qi, que dirigeix un gabinet especialitzat a defensar els seus compatriotes – , però tots han estat protagonitzats per una colla de “gamberros” que, en un moment determinat, es dedicaven a passar pels comerços amenaçant als propietaris de fer – los una trencadissa si no els pagaven una determinada quantitat. Mai no han estat quantitats elevades i la majoria de xinesos preferia pagar i deixar – ho córrer".

Els ‘caps de serp’

Ni investigadors ni juristes neguen l’existència dels caps de serp, elements que dirigeixen les xarxes d’immigració clandestina i que possibiliten l’arribada d’una mà d’obra endeutada fins al coll. El sistema és pervers. El primer deute es paga amb treball i després es pot perpetuar molt més per obtenir papers – normalment de forma fraudulenta – i poder implantar – se aquí definitivament. Els cobren per tot. Durant anys i anys.

El darrer fenomen aparegut és el de la prostitució. Segons fonts de la pròpia comunitat, darrera d’aquest negoci no es troben organitzacions criminals, i només obeeix a la iniciativa privada i a les lleis del mercat. Però els investigadors policials tenen una altra opinió. Xavier Cortés, al seu despatx de la unitat central de tràfic d’éssers humans, té penjada a la paret una fotografia de Boris Karloff caracteritzat de Fu Manxú. L’arquetip del xinès malèfic. “És per simbolitzar davant dels agents contra qui estem lluitant. Personalitza a qui protegim, les víctimes xineses, i humanitza el que perseguim. Perquè l’èxit del crim organitzat xinès és fer creure als altres que no existeix”. A fora fa un sol esplèndid, però sembla que l’ombra de Fu Manxú encara planeja sobre la comunitat xinesa.