Després de dos anys de polèmica, l'executiu francès va apostar ahir per prescindir de les proves d'ADN que havien de servir per verificar la filiació dels candidats al reagrupament familiar. Així ho va anunciar el ministre d'Immigració i Identitat Nacional, Éric Besson, que va explicar que no signarà el decret que havia de permetre el controvertit test genètic a partir del 2010, després de divuit mesos d'experimentació limitada.

Besson, trànsfuga socialista fitxat pel president Nicolas Sarkozy, va explicar que no està en condicions de "respectar l'esperit de la llei". La norma, aprovada pel Parlament francès la tardor del 2007, exigia "confidencialitat absoluta" a l'hora de fer les proves d'ADN i preveia dotar els consolats d'equips especials per realitzar - les. L'executiu francès, davant la impossibilitat de respectar aquestes garanties, ha eliminat les proves de la discòrdia dels exàmens de filiació que es practiquen als consolats entre les famílies que aspiren a reunir - se amb un immigrant que està en situació regular a França.

La trajectòria de la norma ha estat molt sinuosa. Des del primer moment l'esmena que introduïa les proves d'ADN - aprovada per sorpresa durant una sessió parlamentària - va provocar un rebuig frontal de l'esquerra, el centre i la dreta de tradició gaullista, oposada a l'obsessió immigratòria de Sarkozy. En plena polèmica, el Senat va apostar per tombar aquest test genètic, que després tornaria a ser validat per l'Assemblea Nacional en una versió menys contundent.

El text de la llei estipulava que la prova d'ADN només es podria fer sota control judicial i que s'aplicaria de forma experimental fins que un comitè de savis decidís si era convenient. A més, els diputats van decidir que només es comprovés la filiació entre mare i fill, per evitar que alguns homes descobrissin per sorpresa que no eren els pares biològics dels fills.

Més tard, el Consell Constitucional va decidir validar els tests, però en una versió encara més descafeïnada, per evitar que fossin aplicats "d'una manera sistemàtica". La més alta instància jurídica francesa va limitar l'aplicació de la llei, que va quedar reduïda només a casos excepcionals en què fos altament difícil determinar la filiació amb la documentació requerida i només en aquells consolats situats en països on l'estat civil fos difícil de verificar.

Aquest improbable desenllaç podria provocar una nova polèmica. L'influent cap del grup conservador a l'Assemblea Nacional, Jean - François Copé, va demanar ahir que la llei sigui aplicada. "Quan es vota una llei, el govern té l'obligació de portar - la a la pràctica", va expressar. El primer ministre François Fillon, en visita oficial a Moscou, li va respondre que la llei "no serà aplicada", però es va mostrar disposat a "tornar a negociar" amb el Parlament els mecanismes per fer el test genètic, que nombrosos Estats occidentals practiquen de forma puntual sense cap llei que els reguli.