District 9

Director: Neill Blomkamp

Intèrprets: Shartlo Copley, Jason Cope, Nathalie Boltt, Sylvaine Strike

EUA-Nova Zelanda, 2009

En els darrers anys han proliferat les mostres d’una tendència en el cinema fantàstic d’adoptar les maneres documentals i l’estètica hiperrealista pròpies del vídeo domèstic o del reportatge televisiu, amb títols tan sonats com El projecte de la bruixa de Blair, Monstruós o, sense anar més lluny, la catalana Rec i el seu remake Quarantine.

District 9 enlluernadora opera prima del sud-africà Neill Blomkamp, procedent del terreny publicitari parteix inicialment d’aquests pressupostos per elaborar una irònica paràbola política sobre l’apartheid; avalada per la presència com a productor de l’espavilat Peter Jackson (El senyor dels anells, King Kong), la seva habilitat formal i l’eficàcia del màrqueting viral ha fet que se la saludés, una mica exageradament, com a darrer fenomen cinematogràfic.

A partir d’una futurista fabulació sobre la convivència a Sud-àfrica, gens casualment entre extraterrestres confinats en un gueto i terrícoles, District 9 combina textures de suposats informatius, home movies i càmeres de seguretat a la manera del polèmic Brian De Palma de Redacted.

Combinant referents en principi tan diferents com Independence Day, La mosca i Ciutat de Déu, Neill Blomkamp fa gala d’un sarcàstic sentit de l’humor hereu del Paul Verhoeven de Robocop, Desafiament total i Starship Troopers.

La llàstima és que el director no tingui la valentia de portar fins a les últimes conseqüències la idea de partida i progressivament la dilueixi en una narració més clàssica, en un relat d’acció més convencional. Un relat d’acció, això sí, de ritme febril i trepidant, que exhibeix una envejable musculatura narrativa guarnida amb pertorbadores imatges i convincents efectes especials.