PERILL La crisi reforça el discurs dels radicals, que, tot i no beneficiar – se’n electoralment, influeixen més els governs CANVI Dreta i esquerra s’apunten a la mà dura contra la immigració i el proteccionisme econòmic

Pocs i mal avinguts, fins ara els partits d’extrema dreta no feien gaire més que soroll, però aquesta recessió històrica i el seu degoteig constant d’acomiadaments els estan reforçant. Potser no directament: en aquestes eleccions europees només 35 ultres, de 12 dels 27 Estats membres, han aconseguit colar – se a Estrasburg, un molt marginal 4,6% dels 751 eurodiputats, que els impedeix segrestar l’Eurocambra. Però indirectament, el seu discurs està influint de forma cada cop més clara i evident els partits d’ordre, de dreta i esquerra, i contaminant les decisions dels seus governs estatals.

Mà dura contra la immigració i el proteccionisme econòmic són els cavalls de batalla preferits de la dreta radical. I precisament aquesta és la medecina que molts governs europeus han receptat, en dosis més grans o petites, contra la crisi. British jobs for British workers, ha arribat a proclamar el laborista (!) Gordon Brown, legitimant la vaga salvatge contra la contractació d’estrangers, d’europeus de l’Est, a la Gran Bretanya. També Nicolas Sarkozy, prometent fer fora tota la racaille (púrria) de la banlieue de París o amenaçant la indústria francesa de l’automòbil de tallar l’aixeta de les ajudes si deslocalitza les fàbriques a la República Txeca, ha qüestionat els pilars bàsics de la UE que la ultradreta tan odia: el mercat únic i la lliure circulació de treballadors.

Però el cas més flagrant de metàstasi és el de Silvio Berlusconi, que directament ha integrat el postfeixisme en el seu partit, El Poble de la Llibertat, i govern. Ara a Itàlia la immigració irregular és un delicte i la resta de governs europeus s’han fet seva la directiva de la vergonya o d’expulsió massiva de sensepapers – també el Zapatero de la regularització massiva de fa uns anys – . Tot plegat, està neutralitzant electoralment la ultradreta en la majoria de països i condemnant – la a no passar d’uns resultats mediocres: les enquestes preveien que els ultres farien un salt i obtindrien més de 50 eurodiputats, però aquest 7 de juny s’han quedat en 35, només quatre més que en la passada legislatura, tot i la crisi i l’elevada abstenció.

Llenguatge violent

“La majoria de governs europeus estan aconseguint marginalitzar electoralment els radicals i robar – los votants apuntant – se a la mà dura contra la immigració, ho fa Angela Merkel, però també la classe política sueca, finlandesa o danesa, que fins i tot ha adoptat el mateix llenguatge violent que els ultres”, adverteix a l’AVUI Piotr Kaczynski, analista del Centre d’Estudis Polítics Europeus. “És una tendència preocupant, exacerbada per la crisi i la creixent inseguretat que els ciutadans veuen en el seu futur, els missatges que alimenten les actituds xenòfobes i racistes no es poden acceptar com a veu política legítima”, denuncia el president de la Xarxa Europea contra el Racisme, Mohammed Aziz.

Sarkozy ha enfonsat el Front Nacional de Le Pen, que ha perdut més de la meitat dels escons. A Bèlgica, un altre bastió de l’extrema dreta, l’Interès Flamenc, que portava catorze eleccions seguides guanyant vots, ha perdut un escó. L’islamòfob Partit per la Llibertat holandès i el Partit Nacional Britànic han irromput amb força, com la Lliga Nord, que ha doblat la seva representació, però el poder que tindran a l’Eurocambra és irrisori: són incapaços de posar – se d’acord i compartir un mateix grup parlamentari, així que la majoria aniran a parar a la fossa comuna dels no inscrits. El 2007 van crear el folklòric Independència, Tradició i Sobirania, però en deu mesos ja havien partit peres, després que Alessandra Mussolini insultés els romanesos.

Ascendència indirecta

El que preocupa és la influència indirecta que aconseguiran en els seus respectius països: als Països Baixos, seguint l’estela de Pim Fortuyn, el xenòfob Geert Wilders ha estat el segon més votat i s’ha endut el 17% dels vots, com els hongaresos Jobbik i el seu braç armat que persegueix els gitanos, la Guàrdia Hongaresa. L’austríac Partit de la Llibertat ha aconseguit el 13% de l’escrutini reivindicant “occident per als cristians”. El 13% dels búlgars han comprat el “no a Turquia a Europa” dels radicals Ataka. I el 9% dels romanesos han confiat en el Partit de la Gran Romania i el seu lema Cristians i patriotes per alliberar el país dels lladres.