La notícia és que es traslladen des d’Almeria a Barcelona 120 algerians sense papers per ser alliberats. El sindicat de la Policia Nacional que dóna la informació demana que el govern de torn legisli adequadament i deixi de fer ús de pràctiques irregulars en la política d’immigració. Això no és nou, passa amb els menors no acompanyats, i fa uns anys amb el govern del PP es van denunciar expulsions oficioses d’estrangers sense procediment administratiu. La llei s’incompleix i no passa rés.

Una vegada més, SOS Racisme denuncia el fracàs de les polítiques d’estrangeria, i els tribunals, organismes que haurien de controlar l’activitat de l’administració, ni es pronuncien sobre el tema. La causa d’això és que, a diferència de la societat nord – americana o anglosaxona, la nostra no acaba de creure en la justícia per defensar els drets civils. La defensa dels drets humans a través dels tribunals no es percep com una qüestió essencial en la vida democràtica, ni dóna prestigi, ni, en les ocasions que s’ha intentat, amb excepcions, ha estat acollida favorablement pel sistema.

Segurament és a l’àmbit de l’estrangeria, juntament amb el de menors i el penitenciari, on més falta una clara implicació de la societat civil en la defensa dels drets de les persones. La política pot improvisar perquè no hi ha un eix sòlid que estableixi els límits. El dret, aplicat pels tribunals, hauria de tenir aquest paper simbòlic. D’això se’n diu seguretat jurídica. Fa uns dies Lluís Foix, molt encertadament, reclamava l’ètica de la responsabilitat de Weber com a lògica de la política. Certament, pel que fa a les polítiques que afecten els àmbits de les poblacions vulnerables, aquesta exigència hauria de fer – se més sòlida i fer – se extensible a la societat civil. En temps de crisis econòmica l’individualisme és quasi natural, i la lectura de veure l’immigrant com un sobrant humà, temptadora. Cal més que mai una visió col·lectiva i de fondària que comporti la capacitat de respondre com a comunitat social i que ens reafirmi en els nostres principis, que no haurien de ser altres que el respecte a la llei i als drets humans.